Principalment, podria dir que jo en sóc el culpable. Bé, més aviat la meva falta d'experiència (la meva ingenuïtat fins i tot).
Després de sopar es va reunir el gabinet de tàctica i logística nadóbiohigiènicoalimentícia (últimament especialitzat en supervivència en condicions extremes de baix descans en horari nocturn). La reunió va ser curta i la decisió aprovada per unanimitat. Calia aprofitar el necessari canvi de bolquer, per a efectuar la primera operació de neteja en banyera a la nostra petita boleta ploranera.
Jo era l'encarregat de treure el bolquer, de la primera etapa de neteja amb tovalloleta i transport del Jac a la banyera. Fetes les dues primeres tasques, sabent que el lavabo ja estaria calent i amb ganes de veure la cara resultant del primer contacte amb aigua i sabó, vaig decidir de portar el nen tal com va venir al món, aguantant-lo dret (o tant dret com el seu equilibri precari el deixa) de cara a mi (és a dir, amb la seva pistoleta del terror apuntant-me).
Entrem. Ell veu a la seva mare. Em mira amb aquella cara d'estar-me estudiant (però no, era una finta - ni el Jordan ho feia tant bé!). Evidentment la pistoleta comença a rajar. El primer impuls és de portar el Jac corrents a... A on? A la banyera? A la pica? A la tassa? En menys d'1 segon m'adono que l'impuls és inútil. El mal menor és deixar-lo acabar.
La samarreta està xopa. Els pantalons també. Al terra hi ha un bon bassal. L'Anna està pixant-se de riure. El Jac està satisfet, molt satisfet.
Després de sopar es va reunir el gabinet de tàctica i logística nadóbiohigiènicoalimentícia (últimament especialitzat en supervivència en condicions extremes de baix descans en horari nocturn). La reunió va ser curta i la decisió aprovada per unanimitat. Calia aprofitar el necessari canvi de bolquer, per a efectuar la primera operació de neteja en banyera a la nostra petita boleta ploranera.
Jo era l'encarregat de treure el bolquer, de la primera etapa de neteja amb tovalloleta i transport del Jac a la banyera. Fetes les dues primeres tasques, sabent que el lavabo ja estaria calent i amb ganes de veure la cara resultant del primer contacte amb aigua i sabó, vaig decidir de portar el nen tal com va venir al món, aguantant-lo dret (o tant dret com el seu equilibri precari el deixa) de cara a mi (és a dir, amb la seva pistoleta del terror apuntant-me).
Entrem. Ell veu a la seva mare. Em mira amb aquella cara d'estar-me estudiant (però no, era una finta - ni el Jordan ho feia tant bé!). Evidentment la pistoleta comença a rajar. El primer impuls és de portar el Jac corrents a... A on? A la banyera? A la pica? A la tassa? En menys d'1 segon m'adono que l'impuls és inútil. El mal menor és deixar-lo acabar.
La samarreta està xopa. Els pantalons també. Al terra hi ha un bon bassal. L'Anna està pixant-se de riure. El Jac està satisfet, molt satisfet.
3 comentaris:
Ens hem petat de riure. Una bona primera experiència. Seguiu així, que aquest blog promet molt.
Que consti que en Jac és genial!
Jajajaja muy bueno, sigue escribiendo estas experiencias que algún día nos tocará a todos... (insisto en alfileres, drogas o lo que haga falta)
Me alegro mucho por vosotros, ahora sois una familia!
Un abrazo!!!
Ei Laura! Si necessites alguna droga dura per a tals fins reproductius, pensa que l'Anna al ser química té accés a moltes coses :P
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada