divendres, 30 d’octubre de 2009

La justicia no és justa


No tinc ni idea de qui és Javier Rodrigo de Santos (una recerca llàmpec al google m'ha indicat que és l'ex-regidor d'urbanisme de l'ajuntament de Palma). Ni tant sols havia sentit a parlar dels abominables actes que va perpetrar (abús sexual a tres menors d'edat). Ara bé, després de llegir una noticia sobre la sentència de presó a què se l'ha condemnat, si que m'he reafirmat en què la justicia no és justa.

Un sempre té la sensació de què la justicia sempre té un forat legal per a permetre a aquells qui tenen poder i/o a aquells que la fan ben grossa d'evitar o minimitzar el seu càstig, mentre que a la gent comú no se'ls perdonen faltes que, molts cops, no deixen de ser anècdotes.

No és increïble que per a dictaminar la pena d'aquesta deixalla humana s'hagi considerat com a atenuant el fet que aquesta panerola fos drogoaddicte en el moment de cometre l'abús sexual? No hauria de ser al revés? Això si, que no t'acusin d'estripar una bandera espanyola o d'enfrontar-te a l'autoritat (amb o sense proves), que aquí no hi haurà atenuant que valgui.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Als imbècils sempre els perd la boca

"Del Barcelona no ficharía a nadie". Aviam, reina, ja m'imagino que ha de ser dur que la Paris Hilton faci públic que t'agrada amagar-te la cuca entre les cames quan ets al bany (allò de que es pensava que es riurien d'ella si sortia amb un tio que es posa flors als cabells), però fora del camp el millor és que tinguis la boca tancada. Més que res per allò de les teves capacitats especials que et va explicar el metge.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Coses de les que n'estic fins als collons


Dels polítics/burgesos-polítics, les seves estafes i que ens prenguin per subnormals:
- Informes que valen una pasta, totalment inútils, sobre temes tant importants com el comportament de no sé quin ocell a Barçalona, i amb tant rigor com "i crec que ja he acabat". Ull, que governen les "esquerres"!
- El Fèlix Bitllet, el cas Gürtel... això per no parlar de les SICAV.
- SMS i converses "privades" demostrant el gran nivell intel·lectual dels polítics, el respecte per la feina que fan i les ganes que tenen de sortir al diari/TV.

De la crisi i com, de nou, els polítics ens foten el pèl en comptes d'intentar solucionar-la:
- Pujar l'IVA? De debò? Segur que qui pren les decisions no són les filles gòtiques?
- Plan E? Retallar en I+D+I? De debò? Bé, està clar que som en un país de "paletos".

De l'administració pública:
- Et demanen el mateix collons de paper per a tots els tràmits... A veure, no hi ha un DNI electrònic? No poden haver-hi unes bases de dades compartides entre la Seguretat Social, l'Agència Tributaria, la policia, etc? A més, realment cal portar un putu paper segellat? Com? Que a més d'aquí a tres setmanes he de tornar a recollir-ne un altre? Que s'ha equivocat amb l'adreça i s'han de repetir els papers, però avui ja no pot ser (coses del sistema informàtic; l'equivalent a una llibreta d'espiral amb un bolígraf lligat amb un cordill) i he de tornar en tres setmanes, amb els mateixos papers?
- "Venga... hoy he tenido un día muy duro, que he trabajado des de las 8h de la mañana" (i són les 16:30h, amb pausa per esmorzar, dinar, berenar i quatre cigarretes).

De l'incapacitat de la gent de Barçalona per entendre que la resta de país no està al segle passat i del seu centralisme (crec que podeu canviar Terrassa per qualsevol altra ciutat de Catalunya, especialment si està al voltant de la capital catalana):
Barçaloní: Així has vingut des de Terrassa? Però està molt lluny no? I com has vingut?
Terrassenc: Mira... fa un mes, després de passar tots els controls de detecció de la malària, vaig agafar un vaixell a vapor (en surt un al mes) que, després de remuntar la riera durant tres setmanes, em va deixar a un estret camí ral que he fet en burro fins a Meridiana...

Barçaloní: Teniu sales multi-cinemes a Terrassa?
Terrassenc: Bé, tot just fa dues setmanes, l'home que feia anar els titelles davant el projector (creant gràcils imatges damunt el llençol blanc cedit per l'excel·lentíssim alcalde) es va lesionar la mà esquerra i estem esperant que es recuperi. Per altra banda, l'avi que hi posa les veus (gairebé sord i amb una miopia galopant) no sol anar coordinat amb les imatges projectades, creant divertidíssimes comèdies. No voldries pas venir-hi un dia?

Barçaloní: Jo em pensava que a Terrassa les coses eren més barates!
Terrassenc: És clar, per això venim a comprar a Barçalona, perquè ens agrada pagar-ho tot més car. És el què té no tenir Corte Inglés (FNAC, etc.), tot és MOLT més barat al comerç local.

Barçaloní: El transport públic està molt malament a Barçalona! Han tancat una parada de metro i he hagut de caminar 10 minuts!
Terrassenc: Ostres, doncs mira, a Terrassa tenim una parada de metro cada dues cantonades i trens i carreteres cap a tot arreu. T'imagines que es forcés el pas per Barcelona per anar a la majoria de llocs? Seria de república bananera!

Dels veïns, l'incivisme en general i la inutilitat de la policia que paguem entre tots:
- Perquè cridar-se "hijo de la gran puta, eres una mierda, etc." a la 1h del matí, tirant-se coses pel cap, mentre els seus nens ploren d'absolut terror és raó suficient per mereixer la incapacitat per reproduir-se. Perquè que la poli trigui més de 30 minuts en arribar, per trobar-se el temporal ja "amainat" i no fer ni l'esforç d'esbrinar què passava és una mostra més de que només serveixen per tocar els collons i posar multes.

De les empreses d'aquest país:
- Perquè comprar per Internet hauria de ser molt més senzill. Perquè si alguna cosa falla, l'empresa que ven el producte hauria de fer algun esforç per contactar amb l'empresa que gestiona els pagaments on-line i solucionar el problema. Perquè al servei al client haurien de tenir-hi treballant gent que, com a mínim, sabés llegir i parlar (amb una mica de respecte si pot ser) coherentment.

- Perquè transportar les mercaderies comprades a casa del client, especialment si aquest no viu a Barçalona, no es pot limitar a "tiene que ser de 9h a 14h", doncs per a poder-les comprar cal treballar... o fer-se polític i robar, no?

- Perquè no t'informen del què pots fer via telefònica/Internet i et volen fer creure que el millor és fer els tràmits (p.ex, canvi de nom d'un contracte d'electricitat) de forma presencial. Perquè tenen la paella pel mànec i se'ls en fot tot; si no tens servei, problema teu, ja ho arreglaran quan puguin.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Mira quina una n'ha fet el Jac - Episodi 7: terrorífic


El Jac és gran, és MOLT gran. És un crack. Dolent com un dimoni i més mogut que un cangur hiperactiu que s'ha pres 10 litres de cafè. Divertit, molt divertit. Curiós, tafaner i sense por a res; tot ho toca, tot ho prova, tot ho investiga i, en cas de ser renyat, després d'aguantar-te la mirada durant uns 20 o 30 segons, o bé et riu (desarmant-te) o bé fot cara d'emprenyat i et gira la cara. Té caràcter, MOLT caràcter; ja comencem a "picar" quan ens enfadem i a voler-nos desfer dels braços dels pares quan aquests toquen massa el voraviu (la guarderia els fa aprendre que és una meravella!).

El millor, però, són les petites anècdotes que fan el dia a dia (sense dormir, sense descansar i amb un cert descontrol horari; cal destacar la profunda fase d'incapacitat de col·locar els fets temporalment o de saber si els has somniat o no que hem assolit amb l'Anna) més entretingut (si això és possible):

- El Jac vol pizza: no és cap novetat que els nens volen fer, menjar i tocar tot allò que veuen fer, menjar o utilitzar als pares. No és menys curiós, però, el fet que la papilla de fruites li sembli una aberració culinària (allò de que és un gust molt diferent per a un nen; tot i que a la guarderia deu tenir un altre gust, doncs se la menja rondinant... a casa sembla posseït, donant cosses al plat...) i, en canvi, li agradi el roquefort. Tot sopant pizzes, l'Anna en va agafar un tall als quatre formatges. El nen, com si n'hagués menjat tota la vida, li pren el tall (tal i com ho faria un adult, excepte que necessita les dues manetes per a aguantar-lo) i, sense dents, es posa a mossegar-lo, aconseguint arrencar-ne un bon tros que va empassar-se com si res. La mare, entre alarmada i divertida, li pren el tros de pizza que el nen reclama, torna a agafar i continua mossegant. Brutal!

- El Jac es prepara per Halloween: tot i que, evidentment, encara no ha vist l'exorcista, sembla que de cara a la festivitat ianqui, el petit dimoniet ha volgut imitar-ne una de les escenes més famoses. Acció: l'Anna porta al nen en braços, tot fent-li carantoines (principalment petonets a les galtes, tot cantant una cançoneta que més o menys diu "la mama és 'besucona' i no es pot evitar"). Reacció (diabòlica): en un acte de crueltat infinita, el nen vomita a la cara i encertant la boca de la dolça mare (no sabem si per tallar la cançó o què). Després somriu.

- El Jac NO vol portar mitjons: encara que estigui arribant el vespre, i amb ell la fresqueta, el Jac No vol els mitjons que li hem posat (o si més no, no els vol als peus, sinó a la boca). Per més que li intentis explicar, el renyis o els hi tornis a posar, passi l'estona que passi tindràs una lluita cada 10 segons per a evitar que es despulli els peuets. Solució: els doblegues, per sobre els pantalons. Ja no se'ls pot treure. Ara només et mira amb cara de fàstic, amb ulls de venjança...