dimecres, 18 de març de 2009

Indolència moral


Avui m’agradaria comentar lleugerament tres esdeveniments que han fet dringar el meu cor en un esclat d’alegria incontenible, mentre m’arrossegava lentament per la C-32 a les 7 del matí:

1) Il padrino papa, Joseph Goebbels-Ratzinger, de visita a l’Àfrica ha dit que la sida “no es pot resoldre amb preservatius, sinó amb una renovació espiritual; abstinència i oració – negrates, que sou iguals que els micos”. També ha dit que està en contra de la “lluita entre les diferents religions – excepte contra els jueus; sort que vaig poder rehabilitar al bisbe Williamson, decent home de nostrusenyor, que sap la veritat sobre el mal anomenat holocaust. Això amb les SS no passava”.

2) Aquest matí el subnormal del conseller d’interior, també conegut com Xoan el Verd, ha enviat dos dels seus subordinats motoritzats a acollonir/controlar ensenyar-nos als il·lusos conductors (mitjançant l’exemple institucional) com s’ha de circular sota la seva dictadura a les vies amb velocitat variable; s’ha de conduir tranquil·lament entre 110 i 130 km/h i en cas de radar o bé passar pel carril més a l’esquerra (on no hi ha càmera) o bé frenar a la velocitat que indiqui el panell lluminós (que no es veu fins que no hi ets a sobre). Dono fe que els senyors mossos miraven atentament – amb xuleria paternalment, m’atreviria a dir - els cotxes per tal que es sentissin acompanyats en aplicar aquesta tècnica de conducció variable.

3) S’ha anunciat que, seguint en la línia habitual de no fer un circ de la informació, s’estrenaran dos programes a la televisió que segur tindran molta audiència: una mini-sèrie pornogràfica (sadomasopederoterrorífica) – amb tot luxe de detalls – sobre els 24 anys de vexacions a que va ser sotmesa la pobre noia alemanya en el sotan on la va recloure el seu ¿pare? i un concurs on els participants no només hauran d’esbrinar el qui, l’on i el com sobre l’assassinat de la jove sevillana, sinó que participaran en la recerca del cos, mentre fan una recreació de la seva teoria en viu i en directe.

Encara que ara mateix em sembla un pèl frívol, probablement anirà bé per a relaxar una mica els ànims, tancar parlant sobre el patètic renovat mètode per a escollir el nou campió del món a la F1. Un gran encert, si senyor. Encara recordo quan es va canviar el sistema de puntuació, ja que donar 10 punts al guanyador i 6 al segon era injust i dolent per a l’espectacle (si no hagués estat per això, el Schumi no tindria ni un trist títol, oi Rubinho? Vinga va, que aquest any ho tens fet!). Com a argument per al canvi he sentit que, amb el nous sistema, l’any passat la corona hagués estat pel Massa (a vegades m’he de recordar a mi mateix que sóc ferrarista... Schumi torna! O fitxeu al Vettel ja!).

1 comentari:

Pere ha dit...

1) No el comento, perquè en l’apartat anterior ja ho he comentat. Perquè es fiquen on ningú els hi mana!!!
2) El Xoan és “tonto del cul”. Una minoria mana al nostre país gràcies a un altre “tonto del cul” i els de ERC dient que la poltrona és abans que Catalunya. Quan vinguin eleccions llavors diran que ells no volien, que Catalunya és el primer, que ara si que miraran pel nostre país…col·lecció d’imbècils (i que consti que imbècils és un diagnòstic que els hi faig, no un insult).
3) Poc si pot mirar a la tele. De totes maneres cada cop m’agrada més el 33. Tot lo demés es telebrossa i prou. Segurament amb un monitor i un aparell de DVD en tindria prou (per cert, les pel·lícules amb blue ray genials!!! Gràcies.).
4) Fins que no plegui el de la camisa blanca això no “mejoda ni mejodadà”.