dimecres, 12 de gener de 2011

Una neurona en remull


No podia deixar passar l'oportunitat de compartir amb vosaltres la següent noticia, amb la que m'he topat mentre llegia el correu electrònic: "La Guardia Civil intercepta a un legionario español cuando pretendía acceder a Ceuta a nado tras perder el pasaporte".

Pobre nano, quin ensurt! No li han fotut un tret des de la llanxa de miracle: fosca nit, ell vestit amb un neoprè... semblava ben bé un immigrant d'aquests de pell torradeta, disposat a robar a l'SGAE. Sort que el tuf a cabra ha evitat que fessin un disbarat!

divendres, 7 de gener de 2011

Mira quina una n'ha fet el Jac - Episodi 15: Nadal i el "Xac"


Ja han passat quasi dos anys! Suposo que el fet de veure'l a diari fa que t'adonis menys de com creix, però certament tinc la sensació que el Jac (o "Xac" com diu ell, mentre s'apunta amb el ditet a l'alçada de l'espatlla, tot donant-se copets) aquest últim mes ha canviat moltíssim. Ja no és només que la roba se li quedi petita a un ritme vertiginós o que corri tant amb la "moto" que no se'l pot atrapar (quins cops de volant a últim moment, tot esquivant el marc de la porta, quan ja donaves per fet que es fotria una galeta de campionat!), que es foti els canelons com qui res (sempre i quan li posis el Potter... quina felera que hi ha agafat!... ah i de postres "pissuis... a tu" o sigui que se'l vol menjar ell sol), sinó que té un comportament més de nen i ja costa molt identificar aquell bebè que tenies en braços fa quatre dies.

Ja parla bastant i comença a construir frases (més o menys) complexes per expressar allò que vol o sent, aprèn nou vocabulari (a més, ara, al cap de 2 o 3 dies ja quasi sempre diu la paraula correcta en comptes de les variacions típiques dels nens), et fa veure com ja entén moltíssimes més coses que abans (seguint amb el Potter, en una setmana, ja sap que fa màgia, qui és bo i qui és dolent, que va en tren al cole, que quan és petit el porten en una moto que vola, etc.), vol portar un rellotge i deixar-lo al costat del del "papi", demana els colors per pintar (i, per fi, comença a estar-se entretingut ell sol a estonetes més o menys llargues), demana música i balla (per no parlar de les actuacions que ens ofereix amb el seu piano amb micròfon incorporat... malauradament ha heretat les gràcia pel ball del seu pare, sort que és petit i bufó!) i, el que em fa més gràcia, ja és bastant comú sentir-lo dir "mira papi" (o "mami") per ensenyar-nos alguna cosa.

Evidentment, ja ens té analitzats a tots i sap a qui ha de demanar què per a sortir-se amb la seva (cap avi es resisteix a la seva caiguda d'ulls!). Potser encara no ha acabat d'entendre el nadal, el tió, els reis... però si que ha entès que rebia joguines noves i ha repartit abraçades i petons a tothom! I parlant de regals, el primer que va dir en obrir el paquet més gros el dia de nadal va ser "ottia!". Si, ho repeteix tot. Si detecta que allò que ha dit "fa gràcia", encara que intentis ignorar-ho i no donar peu a que ho repeteixi, s'ho queda guardat a la memòria i torna a sortir. Com quan sent molestat mentre intentava jugar, tot emprenyat, i aixecant el braç va deixar anar "avi cuons!" (esperem que no en deixi anar gaires a la guarderia...). O com donava voltes a una cadira on l'esmentat avi havia estat fent el vermut (tal i com les restes de patates sobre el parquet demostraven) i tot imitant a l'àvia corresponent anava dient "casum nena, avi manano!".

En definitiva, crec que ja ho he dit algun altre cop, però és fascinant veure com creix i com aprèn (les coses bones i les dolentes) de tots els qui l'envoltem. I sóc conscient de que tot el que explico és de "pare embadalit", però per a mi és molt especial. Irrepetible!