dimarts, 14 de setembre de 2010

Les cendres d'una carrera fallida

El Pedro aixecant la urna amb les cendres de la seva fallida carrera a la F1 o potser és una copa de xocolata (amb paper de plata pintat, com el de les monedes que es dóna als nens el dia de reis), premi-consolació, de la seva festa de comiat com a pilot oficial?


S'ha fet oficial: el Nick Heidfeld acabarà amb el patiment de l'animaló ferit de mort i substituirà al Pedro de la Rosa (un nom amb unes arrels catalanes tant fortes com el propi individu) com a pilot oficial de l'escuderia Sauber. Això ens farà feliços a casa per tres motius: 1) l'Anna és una fan del Nick (i, no, no té res a veure amb que li faci mal la cara de tant guapo que és), 2) a casa som tant del Pedro, que patíem molt veient-lo córrer (per si es feia mal) i 3) a TV3 tindran un espanyol menys de qui parlar (i d'explicar que ha guanyat una posició perquè no sé qui s'ha sortit de pista).


El bo del Nick sempre s'ha preocupat molt pels animalons; aquí el tenim en una tendra escena eliminada de la pel·lícula Bambi (rodada a Austràlia). No li faríeu una abraçada molt forta amb els ulls tancats? L'Anna si!


Ben mirat, però, potser si que trobarem a faltar al Pedro: qui més podria voler avançar a la tancada corba de la palmera a Mònaco provocant una pila que impedís el pas als altres pilots? (d'acord, l'Alfonso va provar-ho, però només va fer fora al bo del Nick, que ja li ha perdonat). Qui més podria estampar-se contra una pila de cotxes accidentats, passada la segona chicane a Monza, accelerant a fons quan per la ràdio t'avisen d'un accident davant teu i la sorra aixecada t'impedeix veure res? Qui més podria saltar la barrera de pneumàtics després d'un accident, tot caient de cul? Potser si que ja no era el mateix Pedro, aquell que va fer un pòdium després de sortir-se a cadascuna de les corbes on va provar d'avançar amb un cotxe superior (sort de les escapatòries d'asfalt!) i guanyar les posicions amb les baixes dels de davant. Ja no és el Pedro, que va començar competint amb cotxes teledirigits. Qui sap, potser al cotxe hi seurà el Nick, però el control el tindrà el Pedro, des dels boxs. Potser llavors arribaran els resultats. Reflexionem-hi, si us plau. Reflexionem-hi.

dimarts, 7 de setembre de 2010

Mira quina una n'ha fet el Jac - Episodi 14: Estiu, un parèntesi màgic


Segurament no recordaràs la felicitat que desprenia la meva mirada, orgullosa,
mentre la teva petita mà picava el vidre tot intentant cridar l'atenció de les tortugues i els cocodrils.

Possiblement d'aquí poc ja no em demanaràs de seure a la meva falda,
on incansablement traces les corbes del circuit una vegada i una altra, només descansant per aplaudir els avançaments.

Les teves cames es faran prou fortes i llargues per a no necessitar que t'empenti,
amunt i avall pel passadís, damunt la teva lluent moto, tot cridant que encara hem de córrer més.

En algun moment ja no ens demanaràs d'anar al nostre llit,
amagant la pipa darrere l'esquena, no fos cas que te la poséssim i tornessis a adormir-te al teu bressol.

Mica en mica el teu llenguatge serà més ric i clar, dissolent així la teva innocència lentament,
aprenent a demanar allò que vols, sense que t'ho puguem fer oblidar simplement fent-te pessigolles.

Potser ja no voldràs caminar agafat de la meva mà o deixar-me que t'ompli de petons,
però sempre seré aquí, al teu costat, amb la mà estesa i tot el meu amor,
intentant que la meva mirada, orgullosa, mai deixi de desprendre la felicitat que sento quan ets amb mi.

Ja sé que les paraules no poden descriure fidelment els sentiments,
però sé que aquestes quatre ratlles em portaran molts records d'aquí a un temps;
records del millor estiu que un pare ha viscut fins al moment.