dimecres, 10 de desembre de 2008

Els tres porquets i el país del sol naixent


Ai els temps moderns: tot són canvis! I els canvis van arribar al país dels tres porquets, que van muntar societat amb el llop (amb pell de xai; "apoyaré…") i van dedicar els seus esforços al rentable negoci del totxo (ara que les cases de palla i fusta havien quedat obsoletes). Fornides corts de 20 metres quadrats, amb gruixudes parets de pladur, venudes a un preu lleugerament superior al del cost – feina de sobres per a tothom!

Ai las, però, les coses es van torçar: els porquets van omplir massa les abeuradores i, de tant defecar després dels copiosos àpats, van deixar la terra erma i plena de nocives femtes – una ferum insuportable!

- I què farem ara? – digué el porquet Joan (reconvertit del sindicat pro camps-verds a cap dels escorxadors).

- Ya u deya la mara ca calia asthudiá! – contestà el porquet José, encara que pensava que la seva mare s’equivocava (increïblement, havia esdevingut cap del govern).

- Res, res, doneu-me el comandament a mi i jo ho arreglaré tot. El millor porcsident de la història! – grunyí el porquet Josep Lluís (que no José Luís com li deia el porquet José); càrrec fet a mida, amb reposapeus inclòs.

Així, discutint i bramulant, anà passant el temps i la situació només feia que empitjorar (no per als porquets, és clar, doncs ells tenien càrrecs d’institucional vitalitat); els altres porcs de l’estrada burocràtica els insultaven i esperaven ansiosament convertir els tres porquets en suculent bacon, per a poder ocupar el seu lloc (cap solució, però).

Finalment, la desgràcia colpejà el país (encara que des de les contrades veïnes, el llop parlava de bons temps – mentre es fregava la panxa, pensant en el festí que podrien esdevenir els porquets). Els infeliços cohabitants (sense cap poder real) començaven a passar gana, a patir fred i a emprenyar-se amb els porcs (tot i que la majoria es deixava engalipar amb tristos jocs de mans).

Una de les plagues que estava assotant la petita nació provenia del país del sol naixent. Els valents porquets van decidir d’anar-hi, en visita oficial, creient que podrien trobar-hi una solució. Ves per on, han tornat amb els darreres encetats i encara tremolen en sentir com es riuen d’ells els qui governen el món de debò.

Llàstima, però, que aquest fracàs (i el viatge, on de ben segur els porquets no s’han estat del més mínim luxe, donat els seus fins paladars) el pagarem tots – quan ja hagin buidat les arques del tot, quin joc de mans es creuen que els/ens salvarà? Ja ho diu la saviesa popular: a tot porc li arriba el seu sant martí.