dimarts, 16 de desembre de 2008

60 neurones


Clap, clap, clap! (aplaudim - ben fort - fins que ens sagnin les mans!)

Es veu que els tres porquets ja han trobat una solució a la crisi: recaptació responsable tot fotent als malparits que cremen petroli de forma indiscriminada. Per a fer-ho, augmentaran el nombre d’infraccions de trànsit, tot reduint el límit de velocitat permesa en algunes de les vies al voltant de Barcelona - fins a l'inconscient límit de 60 km/h (si és que des que la F1 té tant d'èxit que la gent prem l'accelerador de manera absurda!).

La broma només ha costat 2,6 milions d'euros. S’han instal·lat uns meravellosos panells lluminosos que indicaran la velocitat màxima de la via – entre 60 i 80 km/h, està en estudi la possibilitat d'arribar a la vertiginosa velocitat de 40 km/h - segons les seves condicions (i independentment del nombre de carrils). Això si: tot construït en materials reciclables i sense cap tipus d'impacte sobre el paisatge.

I és que, evidentment, era la millor manera de cremar els diners públics sobrants i complementar - de manera brillant, tot cal dir-ho (es faran servir leds: gasten menys i il·luminen que fa por!) - la fantàstica xarxa de transports públics de què disposem per a viatjar fora de Barcelona (on es veu que també hi ha vida... encara no se sap si intel·ligent o no). A més, ara que els calers sobren a tothom – gràcies a les solucions revolucionaries que s'estan executant per al teixit industrial i bancari de la nostra petita cort - qui no donarà gustosament uns quants euros (misèria i companyia!) i algun que altre punt del carnet (que es pot recuperar pagant uns pocs cèntims més), en pro d'una major seguretat - quina gran celebració que en van fer el gremi motorista recentment! - i un aire més net (fins hi tot purificat, diria jo)?

Sort que els nostres prominents polítics tenen la gran visió que els dóna anar en cotxe oficial: amb xofer, reposa-peus, televisió, taula, mini-bar i aplicant estrictament les normes de transit que ells mateixos apliquen. Així, sempre arriben a l'hora a treballar; no fos cas que no hi arribessin i no poguessin redreçar-nos la vida a diari.

Qui ho sap? Ja que no tenim més remei que pagar un rei i els seus iots, ja no ens ve d'una mica, no? Potser podríem donar-los vacances permanents als polítics, en mostra d’eterna gratitud; ja no ve d'uns quants sous més (que paguem de totes formes) i, potser així, ens estalviaríem la seva saviesa i les seves decisions. Pitjor, segur que no s'hi pot anar.

PD: al regne veí la situació també és de conte de fades i es prenen brillants decisions, com ara eliminar dos dels principals plans de finançament per a la investigació i el desenvolupament: si és que quan ja s’està al capdavant del món... Encara no entenc com no presideixen el G8!

PPD: Ull al què acaba de dir un conseller per la ràdio: "no sempre hi ha un culpable; hi ha moments de conjuntura". No senyor conseller, no, el què hi ha és un grapat d'imbècils governant (tots ben conjunturats, això si).

1 comentari:

Pere ha dit...

Que vols si els tres porquets són:

- Un inútil que no sap res de que va i deixa que el temps ho solucioni tot.
- Un “tocat per la mà de Déu” i tot el que ell diu “va a missa”.
- Un que el seu partit l’ha desnonat i vol que el seu nom estigui al costat del gran Pujol, Macià o Companys (per l'afusellament ).

Però això es repeteix al país veí en diferent ordre.

- L’inútil (més que els demés, s’entén!) és el d’economia.
- El “tocat per la mà de Déu” és el president.
- El “desnonat” és la Maleni (que quan acabin amb ella no servirà ni per fer brou).

Ho sigui que vindrà la crisi i se’ns menjarà i el conte s’ha acabat.