dimecres, 26 de novembre del 2008

Between air conditioning and the Pope, I'll take air conditioning. (W. Allen)


I el gilipolles condescendent, disfressat amb capa i faldilla, digué (reverberació del micròfon al màxim per donar profunditat al discurs buit): "un petit estudi que he fet (no pretenc que sigui exacte) m’ha demostrat que hi ha dos tipus de reaccions a la mort:

1) la del bon cristià; festival de colors i llum
2) la de la resta; foscor, por... infern!!!
"

Tot això, amanit amb una gran dosi d’afecte, respecte, comprensió pel dolor i tot tipus de qualitats en el tracte humà cap a la família. Doncs bé, estimat cretí apostòlic i romà, tinc jo també dues coses a dir-te:

1) ves-te’n a prendre pel cul (i a fotre els sermons a algú sense capacitat per pensar; com tu)
2) potser si que a estones només veiem el ciment tapant tota possible escletxa de llum; el marbre fred. El final. Però llavors, em venen al cap una de les últimes coses que va dir l’avi (després d’un "nena, si em toques l’ocellet farà piu-piu" – quin gran tio!): "disfruta de la vida, perquè en un moment… pssssiuuuuuu, se t’ha escapat". Per tant, no necessito creure en el teu cel de cartró: la vida s’omple amb il·lusions, amb somnis, amb fites, amb amor, amb afecte i amb qui t’estimes. Quan has renunciat a tot això, és clar, has de buscar-te raons per a aguantar una vida buida.

1 comentari:

Pere ha dit...

I així és, la vida s’omple d’il·lusions i de fites per dur a terme.
De respecte cap els demés i d’ajudar-los i no fer-los sentir com uns desgraciats.
De que t’ajudin i no et facin sentir com un miserable.
Poca orquestra catòlica s’aguanta, ja que la majoria són uns grans pallassos fora del seu temps.