divendres, 25 de juny del 2010

Imbecilitat digital


Encara estic flipant. I ho escric ara, quan la sang encara em bull. I quan dic que em bull, vull dir que ara mateix si tingués aquesta persona (per dir-ho d'una manera que m'eviti començar a posar tots els desqualificatius que em venen al cap) davant meu creieu-me que acabaria amb ella plorant, com a mínim. L'Anna m'acaba de passar un link. Arrel d'aquests aparadors digitals on la gent no fa més que intentar vendre una vida que no tenen (facebook, etc.) han sorgit buscadors personals on a partir d'un nom et mostren tota la informació que pots recopilar d'aquella persona (mail, telèfons, pàgines web... fotografies!). La persona de qui vull parlar ha posat una foto del nostre fill a Internet. Sense demanar-nos permís. Encara pitjor, hi posa el nom i cognoms de l'Anna per tal d'evitar que tots els possibles tarats del món que vegin la foto es veiessin desorientats per l'anonimat del nen, que ella no ha volgut conservar. No s'ha preguntat perquè nosaltres no havíem posat fotos d'ell? Mira, Carme M., seré més intel·ligent que tu i no publicaré la teva informació tot i que podria fer-ho (i creu-me quan ho dic, em dedico a aquestes coses). I, si, estic sent irracional, sobreprotector i ja m'imagino que em contestaries que se te'n fot que publiqui la teva informació, doncs només cal veure com la poses alegrement a l'abast de tothom. Ara bé, permet-me ser tant educat com tu: TREU LA PUTA FOTO JA, SUBNORMAL!

10 comentaris:

Anna ha dit...

Bueno, et diré que jo com a mare també estic molt enfadada.També penso que segurament la Carme ho va fer amb la feliç inocència, que caracteritza la gent de l'edat dels nostres pares, que de sobte s'han submergit en la grandesa d'internet.
No són conscients del mal que es pot arribar a fer amb l'informació d'altri. Així, penjar fotografies, donar noms complets, enviar llistes llarguíssimes d'e-mails, posar-los a la web, i un llarg etc... Coses que ells fan amb tota normalitat i que a nosaltres ens encenen, xò què has de fer?

Oriol ha dit...

Aix, ara fas d'angelet? Si tu estàs tant enfadada com jo o més! Però ja entenc que vols donar la teva cara més civilitzada, doncs és una persona "del teu entorn". Què hem de fer? Per començar mostrar el nostre desacord i el nostre cabreig. Després esperar que entengui el missatge, sinó actuar. Això hem de fer. I si, de nou, estic sent irracional. Però reconeixe-ho, a tu ja et va bé que en aquest cas sigui jo qui mostri la cara poc amable, no? I a mi no em molesta fer-ho, ja saps que sóc així!

Oriol ha dit...

PD: la innocència que se la guardi per la seva intimitat, que ja som tots prou grandets

sànset i utnoa ha dit...

Francament, aquest tipus de coses em posen negre.

Et diré que, jo (que sóc major d'edat i puc parlar...)els tinc dit als companys que tenen feisbuc que ni els passi pel cap etiquetar-me a cap fotografia. Que si vull "sortir" ja ho faré jo.

Considero que, quan vols publicar alguna cosa d'altri el que has de fer és preguntar-ho. Sempre. Perquè mai sabràs quina és la voluntat de l'altre.

Espero que ho suprimeixin i que aprenguin que abans d'obrar s'ha de preguntar.

Salut!

*Sànset*

Doctor J ha dit...

El pitjor és que la majoria d'aquests problemes els causa la ignorància..

Oriol ha dit...

Sànset, com bé dius el meu fill no pot demanar de no sortir-hi. Espero, però, que si serveixi que jo ho demani... o algú més acabarà negre!

Doctor J, té tota la raó, però no només ignorància "digital", sinó per pura ignorància en general. Sincerament, no m'entra al cap com algú pot fer això!

Agnès Setrill. ha dit...

Jo només de pensar que algú hagi penjat la meva foto amb nom i cognoms em treu de polleguera...i si ho fessin amb el meu fill encara m'emprenyaria més.
Sense tenir mala voluntat, és pot fer molt mal us de la informació dels demés. Ja s'han trencat parelles per aquest motiu...

Anònim ha dit...

Ostres! Què gros! A mi tmapoc m'agradaria que es pengessin coses meves sense que ho sabés i menys d'un fill meu (si en tingués). Després d'això, per cert, suposo que ja ha tret la foto, no?

Pere ha dit...

M’imagino que la Carme M. ho ha fet, tal com dius, irracionalment, ja que molts no veuen quin problema té certa informació posada a la xarxa. Molts creuen que és un problema de quantitat i altres de qualitat de la informació. I altres, com tu, no en volen cap. Però volguem o no això és inevitable. Tothom pot tenir la teva informació i tu sols pots posar entrebancs, perquè els hi arribi, però no ho dubtis, els hi arribarà.
A partir d’ara intentaré ser més prudent amb el que publico!

Oriol ha dit...

Agnès, com bé dius, es pot fer molt mal ús de la informació dels demés. I aquest és el problema, que és dels demés, per tant se li'n fot a qui la penja. Si aquesta bona senyora vol posar fotos d'ella, amb el número de DNI, passaport, compta bancària, adreça i períodes de vacances que ho faci, però una fotografia d'un menor d'edat (i en aquest cas un bebè!) sense cap tipus de consentiment (ni de proximitat a la criatura; ni tant sols l'ha vista mai en persona) em sembla d'una estupidesa i inconsciència galopant.

Albert, de moment no ha tret la fotografia, encara que ja se li ha fet arribar la queixa per diversos medis. En tot cas, també he posat una queixa formal al servidor on s'allotgen les fotografies. Si passats un parell de dies encara no l'han retirada només ens quedarà la via legal i, en aquest cas, hi posaré tota la mala llet que tinc.

Pare, no és que jo no vulgui cap tipus d'informació meva a la web (és absurd, doncs tinc aquest blog, la pàgina de la feina, publicacions, etc.), però vull tenir-ne una distribució el més controlada possible. I respecte al meu fill, evidentment, no vull res a la web que no ho haguem posat jo o l'Anna (i com bé saps només poso alguns escrits pseudo-anònims i, evidentment, sense fotografies del nen). I tot això ho faig perquè jo si tinc consciència de l'abast, poder, bondats i perills de la xarxa. La gent no es molesta a llegir les condicions legals dels llocs on penja informació o fotografies (a vegades amb adreces, telèfons i dies on no seran a casa... com ja et vaig comentar fins hi ha webs on es pot trobar qui és fora de casa, en quines dates i localitzant-ne l'habitatge en un mapa...). El fet és que moltes vegades es cedeixen els drets del què es penja a la xarxa a terceres persones. Per no dir que donen accés il·limitat a allò que pengen sense pensar. Llavors, en la meva opinió, penjar coses d'altri és realment estúpid. I en el cas que ens ocupa estic segur que penjar fotografies de menors d'edat sense consentiment és un delicte penable (a la guarderia demanen permís escrit per penjar fotografies en un servidor segur on s'accedeix amb usuari i password; i, per cert, recomanen mai penjar fotografies de nens sols, sinó sempre acompanyats d'adults). De moment intentaré ser més raonable que aquesta persona i intentar solucionar-ho neta i ràpidament. Però seré inflexible. Crec que el meu paper com a pare és protegir al meu fill d'allò que crec que no és adequat per a ell, si més no fins que sigui prou gran per a prendre les seves pròpies decisions.