dissabte, 19 de juny de 2010

Mira quina una n'ha fet el Jac - Episodi 13: A mumir!


Ja fa dies que ens hem adonat que la nostra petita boleta s'està fent gran. A part d'anar corrent amunt i avall amb la "totu" (moto) que li vam comprar, d'haver après a posar-se ell solet el DVD del Mickey Mouse (només et reclama que li engeguis la tele pel canal corresponent), una de les coses que més criden l'atenció és la velocitat amb la que està aprenent a parlar. De moment només són paraules soltes: "aua" (aigua), "pupar" (sopar), "quiqui" (Mickey), "tata" (sabata), "arrrra" (guitarra), pipa, "on tà" (on està el Jac?; tot tapant-se el cap, com si això el convertís en invisible), "quí" (aquí; quan preguntes on és el Jac, tot destapant-se el cap), "uapa" (guapa; tot acariciant la cara de la mama amb la seva petita maneta), però cap com la que ens ha dit aquest vespre "mumir" (dormir; i ja van dues nits seguides!). I l'ha dita tot assenyalant cap a la seva habitació. Un cop allà ens ha assenyalat el llit. L'hem posat dins, l'hem tapat i li hem fet un petó. Ens ha fet adéu amb la maneta. Ja fa 15 minuts que està dormint... ai, sembla que rondina, vol sortir del llit, sap que venen els avis a sopar. S'està fent gran, però això ja era massa! Ben mirat, tant de bo encara ens quedi molt temps per a gaudir de les batalles per anar a dormir!

6 comentaris:

Agnès S. ha dit...

No hi ha res que sorprengui tant com l'evolució d'una criatura.
És com màgic.

Agnès S. ha dit...

Si no fós perquè es fan grans...

Per cert, a Hondures mengen molta carn, "asados", crec. :-)

sànset i utnoa ha dit...

I ben ràpid que n'aprenen!

Sembla mentida que, quan ens fem grans, ens n'oblidem i molts siguem incapaços d'aprendre absolutament res!


*Sànset*

Oriol ha dit...

Agnès, jo també penso a vegades que el fet que es facin grans fa perdre la màgia, però de fet és la màgia en si i on veus si "ho has fet bé" o no. De moment, encantat de que ens foti el pèl! "Asados"? Ja buscaré alguna recepta!

Sànset, potser precisament perquè de petits aprenem tantíssimes coses, i pel fet que l'etapa d'aprenentatge no la donem per acabada fins grans (tot i que realment mai acaba), que acabem cansats d'absorbir tanta informació... I llavors ja et trobes intentant "educar" i "ensenyar" a un dimoniet i veus que no saps res!

Pere ha dit...

T’has descuidat la paraula més important després de papa i mama.
T’ho perdono, perquè només sentir-la se'm posa la pell de gallina. Je, je!!!

Oriol ha dit...

home, ja la vaig posar a l'entrada de la fondue... però ja m'imagino que per a tu és la més important, AVI!