dimecres, 10 de març del 2010

Gelats


Suposo que a aquestes alçades ja no ens hauria de sorprendre la incompetència d'aquells qui governen (sense oblidar que han estat escollits - i reafirmats en les seves poltrones - per la gent qui n'ha de patir la seva idiotesa, fins quan ni es pregunten quin és l'origen dels problemes de la societat on viuen).

Suposo que ja no ens hauria d'estranyar que en dies assolellats els cotxes dels mossos es passegin per les autopistes catalanes recordant-nos que existeixen per a posar multes, però que quan les condicions extraordinàries porten al caos i al col·lapse de les infra-estructures (doncs no tenen prou qualitats com per a considerar-se realment estructures) desapareguin (sota la neu?).

Tampoc crec que el fet que els peatges continuïn cobrant-se malgrat les pobres condicions de la via i les quilomètriques cues sigui res fora del que hauríem d'esperar del nostre petit país.

La falta d'informació (sort n'hi ha hagut de la ràdio, la seva programació especial i la gent que trucava per explicar la situació que estava vivint en diferents punts de la congelada geografia) tampoc és res nou. Com tampoc ho és la falta de previsió, d'actuació per minimitzar els efectes d'allò que no s'ha sabut evitar o d'assumpció de responsabilitats.

I els que vam tenir la sort de poder arribar a casa (tot i necessitar 6h per fer un trajecte de 45kms, tot veient altres conductors amb problemes mecànics i/o accidentats - amb algun que altre imbècil conduint com un Alfonso qualsevol), ens vam arribar a poder-nos sentir afortunats.

Així doncs, el mateix de sempre, no? Ja estem tant habituats a la profunda incapacitat (mental en alguns casos) dels polítics i els diversos cossos o aparells que aquests dirigeixen per a que treballin per al ciutadà i ajudin a resoldre situacions com la que es va viure aquest dilluns, que ja sembla que aquesta no afecti a la gent. Ep, i això que alguns barçalonins van haver de caminar fins a casa perquè el metro estava saturat (és que n'hi ha per calar foc a l'ajuntament, home!, i amb una mica de sort s'hagués desfet la neu acumulada). Doncs jo ja n'estic fins als collons del passotisme de la gent i del centralisme d'aquest país. Crec que portaré un bidonet de gasolina al cotxe, així si la propera tempesta de neu m'enganxa fora de casa (encara que sigui d'aquí a 10 anys; segur que el neucat continua sent tant o més eficient que ara), en l'improbable cas que em creui amb algun cotxe de policia o algun cotxe oficial durant l'àrdua travessia de tornada al punt d'origen, sempre tindrem material amb què encendre una bona foguera per a escalfar-nos i qui sap si fins una mica de carn ben greixosa per atipar-nos en cas de que l'empresonament blanc hagi de perllongar-se diversos dies.

3 comentaris:

Josep ha dit...

Diguem les coses pel seu nom:
LA GRAN NEVADA ÉS UNA MANIOBRA DEL GOVERN PER A QUE LA GENT NO PARLI DE JOHN COBRA.

Oriol ha dit...

La seva teoria no està malament (tot i que, personalment, prefereixo la de que és un acte de publicitat per als jocs d'hivern), encara que té un punt molt dèbil: aquesta colla d'inútils no serien capaços d'orquestrar una obra de tals magnituds ni de broma (a no ser que pretenguessin aconseguir el resultat contrari i els hagi sortit tot al revés, llavors si que m'ho crec).

Dr. Pere Font i Roca ha dit...

Els homes del temps van avisar abastament i el govern no va ser capaç de prendre cap decisió (com sempre).
Aquesta vida hi ha cops que cal manar encara que hi hagi risc d’error, però crec que paralitzar el país “tots a casa” era un risc baix i no fer res ha estat un risc alt i una incompetència admirable (és difícil superar-los).