divendres, 26 de març de 2010

Pedofília santificada


No només encobreixen els fets, donant peu a futurs abusos i impedint, en la mesura del possible, que aquests s'arribin a castigar, sinó que un cop surten a la llum pública encara pretenen justificar-los, treure'ls importància i buscar el perdó de la opinió pública emparant-se en com d'humà és errar. Quins fills de puta! Al cap i a la fi, potser fer servir els cristians d'antorxa-humana per il·luminar les entrades del Colosseu a l'antiga Roma no era tant mala idea.

5 comentaris:

Josep ha dit...

Amen

Albert B. i R. ha dit...

Sembla que fer plegar del seu càrrec a un de l'eslgésia és taa complicat com fer-ho amb un polític.

Agnès S. ha dit...

És pitjor que la política social, perquè són tots d'un mateix partit.
El que es deu haver encobrit i mai sortirà a la llum! (digueu-me mal pensada).

Bon blog!

Oriol ha dit...

Josep: Ara toca dir allò de que ja ens en podem anar en pau, no?

Albert: jo diria que és més complicat... allò dels camins inescrutables.

Agnès: gràcies! Tens tota la raó, només cal veure el què la història ens diu sobre aquesta secta!

Pere ha dit...

Està clar que no enteneu a l’Església. Els seus mals no són d’aquest mon i encara que fan servir els humans per les seves malifetes, després ja es trobaran amb la justícia divina que els hi passarà caixa.
És com si jo vaig a dinar al Bulli i en sortir li dic al Fernando Adriá: “Que Déu t’ho pagui, perquè si haig de ser jo, vas servit”.
La hipocresia és el gran mal d’aquest mon! No reconeixeran una falta ni que els matin. Entren a l’Església “bajo palio” i es creuen que ho poden fer així a tot arreu.