Ja fa un any, avi. En aquest temps han passat moltes coses, però només et vull parlar d'una. De la més important. El Jac ja té nou mesos. Cada dia assimila alguna cosa nova, creix, compren i aprèn a sentir. Enyorança. Mai podré deixar de sentir-ne, especialment en dies com avui. Però precisament quan més en sento, veig els seus ulls vius i m'adono que, malgrat mai he cregut en un cel omnipotent, ara més que mai vull creure que ens tornarem a veure, que simplement passem a l'altre costat, però que la música no s'acaba mai. Els seus ulls. Hi veig felicitat, avi. Així et vull recordar. T'estimo i sé que ens esperaràs allà on tot és possible.
2 comentaris:
Aquesta passió que jo sento per en Jac, és la mateixa que ell sentia per a tu. La diferència és que ell va poder gaudir 27 anys de la teva presència i jo encara començo. Se que vàreu estar molt lligats i que, com sempre, penses que podries haver fet més coses amb ell. Però, com ja t’he dit, ell ja estava pagat amb la teva presència i se que se’n va anar feliç de saber que esperàveu un fill.
Si, ja fa un any que el trobo a faltar en el sol, en la pluja, en el silenci, en la solitud, i envoltada de gent; ja fa un any que trobo a faltar allò que la vida em va donar, i que em va tornar a prendre, aquell amb qui vaig desaprofitar tants de moments també. Però alguna cosa, algú, la vida havia apagat la llum per ell, i vestir-se, menjar, beure, dormir, parlar, callar, pensar, tot, tot li pesava. Tanmateix, jo el vull recordar rient, o discutint, o “fent el mico”, i no deixaré que l’enyorança em venci, i quan miro als ulls d’en Jac, veig la llum i la felicitat que veia en els seus ulls quan tu i la Madrona estàveu amb ell.
És molt dur, però quan una vida s'acaba en algun lloc, una altra comença en un altre, i la joia dels uns, tapa els plors dels altres, i cal continuar endavant. El que si et diré és el que el camí que he recorregut fins ara m’ha ensenyat, i és que tots els dies que deixes de riure, parlar, escoltar, compartir, fer un petó, o dir “t’estimo”, als teus, es un dia, un temps que has perdut, i que ja mai més podràs recuperar.
Publica un comentari a l'entrada