dijous, 12 de novembre de 2009

Fer-se gran


El dijous passat em vaig adonar, definitivament, que m'estic fent gran. El cas és que havia d'anar a recollir uns papers a l'Autònoma (ja fa algunes setmanes que hi hauria d'haver anat, però em feia mandra i no havia trobat el moment de fer-ho). Finalment, hi vaig anar el dijous al vespre, sense saber que precisament era el dia de la Festa Major de l'Autònoma (bé, la meva germana que encara estudia allà m'havia comentat alguna cosa al matí, però se m'havia oblidat completament).

Déjà vu és la primera paraula que em ve al cap (no és original, però és efectiva). L'última Festa a la que recordo haver assistit ja queda 7 o 8 anys enrere (abans que prohibissin fer-la al bell mig de la carretera que queda davant de Ciències, Dret, etc.), quan encara em semblava divertit veure d'un tetabrik de Don Simon calent, veure infinitat del què ara s'anomena multicultis borratxos i no em feia massa fàstic reutilitzar un got que treien d'un cubell de brossa, ple d'aigua i gel, reconvertit a nevera (per allò de que l'alcohol mata les gèrmens). Encara recordo la primera vegada que vaig assistir a tal Festa: en baixar del tren la Plaça Cívica quedava amagada sota un dens núvol de maria. Certament, durant 2 o 3 anys va ser prou divertit.

Aquest dijous, només baixar del cotxe, vaig agafar les escales que porten a la Plaça Cívica per anar a l'escola de Postgrau. Eren les 7 de la tarda i les escales estaven ocupades per nens vomitant. Jo també oferia una imatge tan lamentable en el seu moment? També fotia aquella pinta de nen que es creu que és el rei del món? Ja hi havia tant neng per l'Autònoma? Realment em vaig sentir fora de lloc. Quan un veu que ja no connecta amb les generacions posteriors, suposo que ja pot dir que s'ha fet gran, no?

1 comentari:

Pere ha dit...

Aquesta reflexió té dos punts de vista. El primer és que cada cop la gent tarda més a madurar i són més criatures. Jo quan vaig a Can Colapi a fer la xerrada sobre reproducció, cada any penso que els veig més petits i el curs és el mateix. Potser que jo em faig gran?
La segona és que tu, a mida que et fas gran, et fas més assenyat i cada cop veus més ridícules certes postures. Sens dubte la gresca poc controlada o incontrolada té poc de divertit o al menys així ho veiem quan ens fem més grans.
Com diu la mare “nosaltres ja som grans”.
Sort que pel carrer quan vaig amb el Jac a la guarderia, molts que em coneixen, amb cara de sorpresa em diuen “ja ets avi?…