Venus in furs

Realment hi ha gent que està descol·locada. No només uns quants segles, sinó que sembla que visquin en una dimensió paral·lela, on tot el què cal saber està escrit en un llibre que ells mateixos van muntar, censurant i/o canviant el què no els agradava, després de centenars d’anys de distorsió, perdó, transmissió boca-orella.

Però no parlaré de la gran cagada de comparar una vida humana (un nadó) amb un animal (es nota que no són pares). Tampoc parlaré de que en un estat laic (o això diuen) la llei i les creences religioses (d’una majoria, si) no s’haurien de barrejar i encara menys confondre els respectius rols. No parlaré de com s’ha protegit històricament la vida des dels cercles de poder episcopal (i encara menys mencionaré com un sector dins aquests cercles ha usat els nens per a les seves perversions... dic mostres d’estima profundes fins l’ànima). Tampoc parlaré de que, com apuntava abans, es creguin que tenen el poder de la raó inequívoca a les seves mans.

Evidentment com pare que sóc no puc ser insensible al tema de l’avortament. No puc entendre que hi hagi gent que pugui decidir impossibilitar la vida que creix dins seu (fins quan pots sentir els batecs, notar com es mou...). Això quan hi ha infinites fonts d’informació i mètodes per a evitar arribar a aquesta situació no desitjada. Sé però que hi ha casos – que per sort no he hagut d’afrontar – on la situació pot no tenir altra sortida digna (encara que t’excomulguin per practicar l’avortament a una nena d’11 anys a qui el seu ¿pare? – monstre cabró – violava). En tot cas, tampoc parlaré d’això ja que em semblaria frívol generalitzar. Cada cas deu ser un món, encara que, sincerament, sentir que algú “no està en el moment adequat” provoqui un calfred. No em crec amb prou autoritat per jutjar a ningú i menys en un tema tant difícil com aquest.

Del que vull parlar és dels collons que té usar com a exemple la gran protecció que hi ha per als animals al país de les “corridas de toros”. Bravo!