Mira quina una n’ha fet el Jac – Episodi 3: Jacpocalipsi

Crec que la boleta diabòlica ha arribat al sostre de la seva capacitat de protesta mitjançant atacs químicobiològics. No dubto que el seu enginy encara no s’ha ni encetat i que el millor encara està per veure, però aquesta que relatarem ara és difícil de superar.

El gabinet de tàctica i logística nadóbiohigiènicoalimentícia estava sota mínims (matí d’un dia laboral: mare sola). Per si les baixes fossin poc, els efectius disponibles tenien les seves forces altament minvades després d’una dura nit d’improvisats atacs (especialitzats en fer perdre el control psíquicoracioemocional a través de l’aplicació continuada d’un so altament agut – també bastant molest). Tot i això, heroicament, es va procedir – per enèsima vegada en mig matí – a la higienització del Jac.

L’Anna, amb samarreta de màniga llarga (sense cremalleres o altres ginys que facilitessin la seva extracció), procedeix a treure el bolquer. Se sent un... Tro? Noooo! El soroll que fa sempre el nen quan... No hi ha treva, ni es dóna temps a la retirada. Surten els “perdigons”. Anàlisi dels danys: mare, nen i canviador plens de merda.

Amb la samarreta regalimant (i aquella fragància – fins m’atreviria a descriure-la com a essència, de tant pura que és) l’Anna veu com el Jac està més emprenyat que mai. Riure histèric.

Però cal sobreposar-se... Primer cal treure’s la samarreta. Com? Ja sabem que els productes naturals van bé pel cabell, però... Més o menys s’aconsegueix. Agafa una tovalloleta... Ara plou? La pistoleta està rajant en totes direccions! Anàlisi dels danys: mare xopa, nen, canviador i terra “enfangats” (per sort, aquesta vegada el cotxet s’ha salvat). Ara, ara si que està més emprenyat que mai el nen. Riure encara més histèric.

Sort que un bon bany relaxa...