Abans no se m'assequin els torrons, aprofitaré per a transmetre els meus més sincers desitjos per a aquestes festes a la següent escòria:
1) Als "tramitadors d'herències" (això si que ho escriuen en català els molts fills de puta) que han tingut la noblesa i gran bondat de cor per a fer arribar a la meva àvia la següent carta:
"Lamentablemente, nadie tiene una perpetuidad en este mundo, de ahí que tarde o temprano las personas pasan, pero los bienes se quedan." - aquí és on precisament l'espècie de rata carronyera com aquest desgraciat comença a infestar, tot atret per la dolça olor del moment.
"[...] En ocasiones, entre los herederos no hay acuerdos sobre la distribución de las herencias, por lo que, a pesar de los lazos próximos de consanguinidad, se plantean conflictos muy complejos. En estos casos se justifica con mayor necesidad, la presencia de profesionales como nuestro bufete de abogados [...]". De regal amb la contractació dels nostres serveis, els oferim un bat de beisbol reforçat amb titani per a poder rebentar, sense cap esforç, el cap d'aquell ésser infecte amb qui només el relaciona la genètica i que pretén robar-li el què és seu. Com a oferta especial, per ser vostè, li oferim un 10% de descompte addicional en la defensa en el(s) judici(s) que pugui(n) ocasionar-li l'ús de l'anterior regal.
Tot ve seguit d'una detallada enumeració de passos legals que cal seguir; es fa evident que sense uns advocats bufats com ells no seríem capaços de fer totes aquestes coses de noms tant complicats! "[...] Es preferible que estos trámites se efectuen por un profesional de la Abogacía [...] El coste de esta intervención se compensa con creces, en la eliminación de problemas colaterales". De cap manera pretenen espantar a una senyora gran i atabalada i crear-li problemes (col·laterals?).
Tot i que he estat temptat de posar el nom, fax, mail i telèfon d'aquesta cuca, la gran qualitat de la carta, la targeta adjunta, els tampons amb el seu nom i, sobretot, del fluorescent groc amb què es ressalten les dades importants, m'ho ha fet repensar - més val no ficar-se amb peixos tant grans. Evidentment, el tanatori no ha tingut res a veure amb això, es veu que l'amic Sherlok llegeix el diari i a cada esquela que troba, amb el cor encongit per la tristor i la preocupació de saber que algú vol aprofitar-se de tant llastimosa situació com una mort, envia una carta de salvament.
2) Al capullo engominat - americana i corbata, evidentment; estem parlant de gent de classe alta - i a tots els seus companys, que sortia l'altre dia per la tele defensant les setmanes de 65 hores laborals: "és la única manera de millorar la competitivitat de les nostres empreses". A veure, gilipolles, primer de tot les empreses per a qui arrenques cors, i et menges nens, no són teves. Competitivitat, en què? En mà d'obra? Però si tu ets el primer que et fots una sense papers a casa perquè llepi la teva merda. Què passa, doncs? Que pretens que seguim el model de les grans industries que tenen a nens filipins cosint pilotetes durant 15 hores al dia per 20 cèntims? Ara ens parlaràs de l'estructura piramidal, absolutament necessària, que ha de tenir tota societat? Fes-nos un favor i treballeu-les la gent com tu les 65 hores setmanals, així evitareu procrear i ens permetreu tenir l'esperança d'un millor futur per als nostres fills.
3) A les velles - a puntet d'experimentar en carn pròpia com d'efímera és la feliç vida que nostrusenyor els ha donat - que donen tota l'energia de la seva (ene)amistat a la mare de la meva mare. Primer els vull agrair el posar en la llum pública que hi ha associacions de vídues: d'aquesta manera, s'evita que aquestes deixalles de la societat es barregin amb la gent normal. Per acabar, dir-los com m'han arribat les precioses paraules que van dedicar al funeral del meu avi: "van voler fer una cosa seriosa i mira... van acabar sent quatre gats", tot regat amb l'explicació de com de maco va ser l'enterrament d'un familiar seu on el nét va sortir a recitar poesia, la néta petita va cantar una cançó que l'avi li cantava per anar a dormir i la néta mitjana es veu que va expressar-se amb uns moviments de dansa, tot en un ambient festiu. Es comenta que la gent va sortir-ne entusiasmada i això que, a última hora i per falta d'espai al cementiri (cada cop que s'obre un nínxol, la resta de familiars han de tenir la bondat de viure 3 anys més com a mínim, si volen ésser enterrats allà mateix), es va cancel·lar el plat fort: l'actuació de la néta gran, una rossa espectacular de 25 anyets, conilleta de playboy, que tenia planejat pujar al taüt, arrencar-se la camisa i deixar que tots els assistents masculins de l'acte posessin el cap entre els seus desmesurats pits.
4) A la gent important de la nostra nació i del país del costat: la ministra de propaganda de telemadrit (la Curri Goebbels) que sempre parla de com els catalans (tal jueus) estem destruint el seu país, tots els capellans i la seva ràdio - encapçalada per aquell sant(íssim cabró), a tots els que decideixen sobre l'ensenyament (i tracten als estudiants com a subnormals i/o criminals - que un tio que imparteix sobre tecnologia faci servir unes transparències fetes a mà, plenes de correccions dels últims 10 anys i avisi sobre que les fotocòpies entregades tenen els mateixos errors, ja ho diu tot), a tots els que creuen que l'Alfonso és el millor pilot de tots els temps i el paio més intel•ligent del país i que segur que ja ha firmat amb Ferrari, i, en general, a tota la classe bancària-constructora-economico-política.
Doncs això, que tingueu les grans festes que us mereixeu i no intenteu dir "sóc una bona persona" mentre mengeu un "polvorón" de l’estepa castellana, que són traïdors i us podríeu emportar un bon ensurt.
