dimecres, 9 de març de 2011

Santa innocència!


El Jac ja ha fet dos anys i malgrat ja xerra bastant, ha assolit certa independència, consciència de si mateix i a vegades actua demostrant que entén moltes de les coses que passen al seu voltant, la veritat és que encara és més un bebè que no pas un nen. Si ho resumim en una paraula, ha de ser "innocència".

Doncs bé, combinar xerrameca i innocència té els seus riscos... de moment, però, encara és divertit! El fet és que vaig anar amb el Jac (a peu!... o sigui a coll i bé una bona estona) a recollir una funda per a una guitarra, a una escola de música prop de casa. Quan vam arribar sortien un nen i una nena de classe: el nen, d'uns 10 anys, portava ulleres i un serrell un tant 'beatle' (allò de posar una palangana al cap i tallar tots els cabells que en sobresurtin...).

La reacció (com a bon fan que és), no es va fer esperar. El Jac aixeca la maneta, apuntant amb el ditet i amb una cara d'il·lusió que ni el dia de reis i, tot estivant-me el texà a l'alçada de la cuixa, amb ulls com plats em diu "el Harry Potter!".

El millor és que el nen no ho va sentir, però li va fer gràcia que el Jac se'l mirés amb tanta cara d'il·lusió i l'anava saludant i dient-li hola. Només li va faltar treure la vareta i dir "leviosa!".

1 comentari:

Pere ha dit...

Sempre ens ha agradat admirar els nostres ídols. En Potter és l’ídol del Jac, però al pas que va aviat serà a l’inrevés. Vaja un crack!