divendres, 11 de febrer de 2011

Evolució?


Com a persona nerviosa i constantment inquieta, així com a obsés musical, des que tinc ús de raó recordo d'haver aprofitat els trajectes a peu en solitari per escoltar música. És com una teràpia: desconnecto, em carrega les piles i puc aprofitar per a escoltar la música al volum que m'agrada sense emprenyar a ningú. M'agrada tant que, a vegades, desitjaria poder allargar el recorregut (de fet, quan era més jove i no tenia cap preocupació - excepte en què gastar el meu temps lliure i estudiar el dia abans dels exàmens - ho havia fet alguna que altra vegada).

L'evolució tecnològica ha fet que cada vegada puguis disposar de més música (hem passat de cassetes de 30 o 45 minuts per cara, a dispositius capaços d'emmagatzemar centenars d'àlbums), en un dispositiu més petit i amb més funcionalitats. Jo crec que he provat tots els formats que han anat sortint (si, inclòs els reproductors de CDs de 8cm... quina porqueria!) i no negaré com m'agrada poder tenir tota la meva música en el meu telèfon mòbil (les aplicacions o la navegabilitat per Internet queden a un segon pla per a mi, sobretot tenint en compte el poc ús que encara es fa avui en dia de les avantatges de la xarxa al nostre país). Aquesta disponibilitat permet escollir aquelles cançons que encaixen millor amb l'estat anímic que ens domina en aquell moment. I poder encadenar les cançons que més de gust ens ve escolar en aquell instant és impagable.

Ara bé, precisament degut a aquest estat de quasi-trànsit en el que em submergeixo quan escolto música a tot drap, em toca molt els collons que m'interrompin (en aquells moments, fins prefereixo no trobar-me ningú conegut pel carrer!). Imagineu-vos doncs, com em va emprenyar ahir quan caminant pels carrers humits al capvespre, hipnotitzat pels laments de les 6 cordes de "Shine On You Crazy Diamond", la cançó es talla per una trucada entrant: "Hola, es usted el titular de la linea? Queremos ofrecerle un importante ahorro en...". Napalm, litres de napalm!

1 comentari:

Pere ha dit...

La tecnologia ens aïlla per uns moments quan més ho necessites, però també fa aquestes males passades, et telefonen quan menys ho desitges i a més per dir-te unes collonades increïbles.
Ara entens, perquè m’emprenyo tant quan em telefonen per dir-me coses que no cal o que d’entrada és ben clar que no van dirigides a mi.
Però la gent és així i s’han de guanyar el pa!!!