Res de nou

Res de nou, això és el què he sentit aquest matí a la ràdio. Un estatut fet per la tossuderia d'un mediocre per a passar a la història, per a amagar les ansies de poder darrere banderes pretesament independentistes i progressistes, per a vendre fum i engalipar a una majoria de gent que no té ganes de pensar, sinó simplement de sobreviure. I això és el què espanya mai ha volgut, que Catalunya sobrevisqui com a tal. Volen que sigui absorbida dins l'estúpid nacionalisme irracional que condueix les seves vides (i les de molta gent que viu, però no estima, a Catalunya). Com va dir l'Alfonso en acabar la cursa (sense faltar-li raó, doncs n'és el principal beneficiat), tot està manipulat per a que sempre guanyin els mateixos.

Imbecilitat digital

Encara estic flipant. I ho escric ara, quan la sang encara em bull. I quan dic que em bull, vull dir que ara mateix si tingués aquesta persona (per dir-ho d'una manera que m'eviti començar a posar tots els desqualificatius que em venen al cap) davant meu creieu-me que acabaria amb ella plorant, com a mínim. L'Anna m'acaba de passar un link. Arrel d'aquests aparadors digitals on la gent no fa més que intentar vendre una vida que no tenen (facebook, etc.) han sorgit buscadors personals on a partir d'un nom et mostren tota la informació que pots recopilar d'aquella persona (mail, telèfons, pàgines web... fotografies!). La persona de qui vull parlar ha posat una foto del nostre fill a Internet. Sense demanar-nos permís. Encara pitjor, hi posa el nom i cognoms de l'Anna per tal d'evitar que tots els possibles tarats del món que vegin la foto es veiessin desorientats per l'anonimat del nen, que ella no ha volgut conservar. No s'ha preguntat perquè nosaltres no havíem posat fotos d'ell? Mira, Carme M., seré més intel·ligent que tu i no publicaré la teva informació tot i que podria fer-ho (i creu-me quan ho dic, em dedico a aquestes coses). I, si, estic sent irracional, sobreprotector i ja m'imagino que em contestaries que se te'n fot que publiqui la teva informació, doncs només cal veure com la poses alegrement a l'abast de tothom. Ara bé, permet-me ser tant educat com tu: TREU LA PUTA FOTO JA, SUBNORMAL!

Informàtics: la puta plaga dels segles XX-XXI

Si hi ha un col·lectiu que odio especialment són els auto-denominats informàtics (i vagi per endavant que sóc Enginyer... en Informàtica*): m'estic referint a FPs, tècnics, a la majoria d'Enginyers Tècnics i gent amb un curset del CCC/CEAC que es pensa que pot controlar els ordinadors amb un simple moviment de la mà, com si fos un puto jedi.

No suporto com vomiten un coneixement que no tenen, amagant-se darrere paraules tècniques que utilitzen per denominar conceptes que la majoria de vegades ni tant sols entenen, buscant desorientar a l'usuari final per tal de seguir rascant-se els collons tal déus a l'Olimp. Però ai, el pitjor és quan es creuen amb algú que en sap més que ells. Llavors el pànic els pot. Però tranquils, com a bons "administradors del sistema" (sigui el què això vulgui dir; per a mi és equivalent a "tio que mai acaba d'arreglar els problemes que sap que té el conjunt d'ordinadors & xarxa que administra, doncs es notaria que es grata molt l'entrecuix"), faran ús de la política d'accés per a imposar el seu càrrec, és a dir, et diran "ui, no et puc donar el password d'administrador, ho he de fer jo personalment" i apa, 3 setmanes més... ai, que aquesta vegada han fet tard i s'han perdut les dades de la feina de 4 anys... sort que l'usuari és prou estúpid per fer-se còpies de seguretat ell mateix amb discs durs externs propis (total, només caldrà que el propi usuari hi dediqui un parell de mesos per a tornar a posar-ho tot a lloc, sense cobrar-ho evidentment).

Al proper que em digui que és informàtic li foto una patada als collons.

(*encara que em dedico a dissenyar i implementar sistemes digitals de comunicació... el cervell dels circuitets què hi ha dins els telèfons mòbils, vaja)

Mira quina una n'ha fet el Jac - Episodi 13: A mumir!

Ja fa dies que ens hem adonat que la nostra petita boleta s'està fent gran. A part d'anar corrent amunt i avall amb la "totu" (moto) que li vam comprar, d'haver après a posar-se ell solet el DVD del Mickey Mouse (només et reclama que li engeguis la tele pel canal corresponent), una de les coses que més criden l'atenció és la velocitat amb la que està aprenent a parlar. De moment només són paraules soltes: "aua" (aigua), "pupar" (sopar), "quiqui" (Mickey), "tata" (sabata), "arrrra" (guitarra), pipa, "on tà" (on està el Jac?; tot tapant-se el cap, com si això el convertís en invisible), "quí" (aquí; quan preguntes on és el Jac, tot destapant-se el cap), "uapa" (guapa; tot acariciant la cara de la mama amb la seva petita maneta), però cap com la que ens ha dit aquest vespre "mumir" (dormir; i ja van dues nits seguides!). I l'ha dita tot assenyalant cap a la seva habitació. Un cop allà ens ha assenyalat el llit. L'hem posat dins, l'hem tapat i li hem fet un petó. Ens ha fet adéu amb la maneta. Ja fa 15 minuts que està dormint... ai, sembla que rondina, vol sortir del llit, sap que venen els avis a sopar. S'està fent gran, però això ja era massa! Ben mirat, tant de bo encara ens quedi molt temps per a gaudir de les batalles per anar a dormir!

Patriotisme passat pel trill

Tot i que no m'agrada massa el futbol, en sentir que el proper partit de la roja serà el dia 21 contra Hondures, no he pogut resistir de pensar en les profètiques paraules del Trillo davant l'exèrcit del Salvador: "Viva Honduras!" (ambdós estats com germans, però amb trets pel mig). Facis la voluntat de Trillo. Manda huevos!, perdó, volia dir amén.

La roja al país dels helvètics

Només volia compartir un petit moment de felicitat que acabo de tenir: estava el Jac assenyalant les "totus" del carrer, tot cridant "afi, afi" (l'avi té una moto, que aparca davant de casa nostra quan ve a portar al trasto a la guarderia), mentre de fons teníem a una noia presentant les notícies del dia a la televisió. Parlen del mundial. Mostren imatges d'uns espanyolets amb la bandera pintada a la cara, saltant eufòricament mentre canten "yo soy español-español-español" abans del partit. Imatges del partit: GOOOOOL! Tornen a sortir els aficionats, fan la cara que haurien d'estar fent donada la situació actual del país. Avui em sembla que soparé fondue, algú s'hi apunta? Visca la confederació helvètica! Per la fondue, és clar!