Working class hero

Crec que ja n'he parlat vàries vegades, però l'estupidesa del què sembla una gran part de la població jove (no sabria acotar-ho exactament; però, segurament, parlar de gent entre 20 i 35 anys seria encertat) em sembla evident. El pitjor, en la meva opinió, que li pot passar a una societat és que aquest sector, la gent que hauria de voler canviar les coses i hauria de lluitar per a fer-ho, estigui completament adoctrinat dòcilment en una posició on es creu feliç. M'he adonat que molta de la gent que conec d'aquesta edat, simplement tanca els ulls davant la realitat o bé té pressa per a jugar al joc, segons les regles de qui té el poder, buscant escalar en aquesta jerarquia podrida que tot ho rebenta.

Quan algú de 20 anys, a qui fins fa quatre dies li eixugaven el cul i amb no més responsabilitats que decidir de què vol que li facin l'entrepà de l'esmorzar, diu que és evident que s'han d'abaixar els sous dels treballadors ("encara veig restaurants plens") i troba divertit a certs personatges (que l'únic que han fet és sortir borratxos per la tele, en un control d'alcoholèmia) repetint-ne les gracietes com si fossin lemes vitals, certament alguna cosa no va bé. Si a més, aquest individu té estudis universitaris, cobra una beca del govern i va d'Erasmus (si, amb els mateixos diners dels treballadors que podrien malgastar anant a un restaurant i no culturitzant-lo tant bé com demostra), la cosa ja és per a fotre's les mans al cap. I si resulta que aquest patró es repeteix, penso que tenim un problema greu.

Potser només em faig gran, però quan tenim els polítics més corruptes que un pot imaginar, uns cossos de seguretat que només solen actuar allà on no caldria, un sistema bancari on només es recolza a qui ja té diners (enriquint-se encara més), un sistema educatiu patètic i una crisi que només l'acabarà pagant qui menys responsabilitat en té, tenir un jovent indolent, adormit, satisfet de no tenir cap capacitat i fàcil d'acontentar fa que la situació no pugui ser pitjor. Això si, ja veureu quants retardats ens trobarem amb la cançoneta d'estrella damm al mòbil, amb l'eslògan d'aquest anunci estampat a tot arreu (facebook, myspace, etc; eines per on es deixen analitzar) i convençuts de que són lliures, originals i les persones que molen més de tot l'univers. Imbècils, això és el què són.

Keep you doped with religion and sex and TV,
And you think you're so clever and classless and free,
But you're still fucking peasants as far as I can see

(Working class hero, J. Lennon)

Com cremar diners

Doncs si, en plena crisi econòmica, no només hi ha les mesures populistes del Zapallasso, sinó que l'austeritat s'imposa arreu; aquest any no es malgastaran diners en fitxatges (entrenadors i jugadors que odiarem - vestits de blanc- i altres jugadors que voldrem que s'estimin al club i a Catalunya) i els seleccionats només reclamen una mica més de mig milió d'euros en cas que guanyin (una raó més per a anar en contra de la roja? - aquest any amb l'Alfonso a Ferrari estic començant a odiar bastant el vermell). El més divertit és que ahir feien un reportatge del Colosseu i, tot parlant dels jocs que s'hi feien per a distreure al poble, deien que era l'arma política més poderosa del govern. I ho deien en passat, com si avui en dia la gent no s'assegués com borregos a victorejar els seus herois tot oblidant (no només els problemes reals de la seva vida quotidiana sinó) la ràbia que els hauria de fer sortir a rebentar la cort de porcs que els governa (en el cas dels eurodiputats aquests podrien fer servir l'iPad, que els acaben de comprar amb els diners d'altri, com escut defensiu).

PD: ja sé que aquest argument és aplicable a coses que m'interessen més que el futbol, com ara la F1 o la música... però el tema dels futbolistes sempre m'ha tocat més els collons... només cal sentir-los obrir la boca!

Així guanyen els espanyols

Doncs ara resulta que, encara que aquest any el reglament diu que es pot avançar un cop el safety car abandona la pista (i des de la mateixa línia per on ho fa), sempre queda la petita llaguna per on la gent que és intocable, i que tot ho pot comprar, es beneficia. Ara resulta que considerarem que en un gran premi, en la última volta un cop el safety car ha abandonat la pista, tots els pilots han d'entrar en fila índia, sense avançar, no fos cas (que és una carrera, eh?). L'any que ve, ja es modificarà el reglament per deixar que l'Alfonso es posi primer i entri sota una pluja de champagne (cava no que és català) i confeti. A prendre pel cul, trampós! El Schumi t'ha avançat, t'agradi o no.

PD: abans que algú se'm revolti, alguns petits fets: no se'l penalitza per adelantar entrant a boxes, ni per quasi estampar a un rival dins els propis boxes (de fet es penalitza a l'equip!); i mirant més enrere, del Piquetgate com si ell no hi hagués estat involucrat, igual que amb la còpia de plànols a McLaren i a Renault. Així, axí guanyen els espanyols! Vinca a abocar-hi euros el Botín.

A depilar-nos les celles

I encara deu haver-hi algun gilipolles preguntant-se perquè el país dirigit pel subnormal de la foto (amb perdó pels subnormals) no és al G-8. Ah, no, calla que aquests mateixos que tant van inflar el seu pit ibèric en el seu moment, ara diuen que ja es veia a venir, que ells ja ho havien avisat (com tots aquests pallassos-xucla-ànimes, perdó, economistes que participen en tot tipus de tertúlies). El què no entenc és com amb tanta previsió com hi ha hagut, ningú hagi fet res (bé, excepte els bancs que s'han forrat i encara han tingut ajuda).

Proposta: amb els cartells del "Plan E" fem una "arca de ZP" i hi posem tots els polítics i economistes i els enviem a prendre pel cul... perdó, vull dir... ben lluny, a descobrir món.