dimecres, 13 de gener del 2010

Psicodèlia nocturna


L'acció es situa en una era indefinida; certament sembla l'era medieval, encara que amb pinzellades actuals (res original, ja ho hem vist moltes vegades). Aquella família, d'unes 10 persones - d'una ètnia que no us sabria definir encara que, de nou, la seva estètica ens recorda als nòmades gitanos que viatgen en una caravana de fusta - estava composada del pare, un home ratllant la quarantena i que era qui prenia les decisions, la mare d'aquest, intuïm que disposa d'algun tipus de capacitat per a la màgia i que aconsella al primer, un parell de dones joves i un reguitzell de fills.

La història es centrarà en la filla gran i en l'homònima de la família rival.
A què es dediquen? Al comerç. Particularment, l'àvia converteix a la filla en una màquina expenedora de cafè a cada poble que visiten; d'un color blanc trencat i els més moderns automatismes que permeten la preparació més ajustada als gustos de cada client. La màquina es posa al costat de la caravana, al bell mig del bullici matinal del mercat de la vila. En acabar el dia l'encanteri desapareix, recullen les andròmines i viatgen fins a la següent parada.

També hi ha la família antagonista, tots vestits de negre i liderats per un home en l'inici de la quarantena, amb una frondosa barba i cara de profunda maldat, qui fa desaparèixer a la nostra jove protagonista. L'ha mort? Només l'ha segrestada? Hi ha intervingut la màgia? Em temo que mai ho sabrem. El què si sabem, però, és que el cap de família, en resposta, rapta a la filla del malvat contrincant i amenaça en convertir-la indefinidament en una màquina expenedora de cafè. Ens sorprèn l'actitud del malvat home, que només diu 'tu mai sabràs si tornaràs a veure la teva filla, potser és morta, però jo sabré que la meva és servint cafè arreu del món'.


Normalment no recordo què somio, però avui ho he recordat. No té massa sentit, la veritat. No recordo haver-me drogat abans d'anar a dormir (excepte pel paracetamol que vaig prendre abans de sopar). Es veu que dec tenir una vida interior molt rica. Ben pensat, potser si que té sentit, si puguessim convertir en màquina expenedora de cafè al Montilla o al Saura potser encara tindrien alguna utilitat... encara que només fos fotre'ls una patada amb l'excusa de que no funcionen bé.

3 comentaris:

Pere ha dit...

Tots els somnis volen dir alguna cosa.
Potser si que vols que els polítics es converteixin en cafeteres i així saber on són i que estan fent. Segur que evitaríem maldats.
No crec que el paracetamol t’hagi drogat molt.
Potser que el somni vulgui dir que és millor saber on són els teus fills, encara que estiguin malament, que no saber-ne res. Ara ja tens un fill que et fa pensar en què fa i prefereixes tenir-lo controlat…

Anònim ha dit...

La possibilitat del final és llaminera, però sortirien uns cafès dolentíssims.

Oriol ha dit...

Albert, patada, patada i tot s'arregla...