dilluns, 26 de gener del 2009

3, 2, 1...


Amb les neurones encara amb el pijama posat, tot conduint en la foscor - envoltat pel microclima del Prat i els seus voltants, amb el record de les imatges dels "ciclons" entre els avions aturats clavat a la ment - mentre s'emeten avisos de temporal a la ràdio i el vent xiula a l'exterior, tot fent ballar el cotxe - donant-me la sensació que vaig en tren - he tingut un d'aquests moments on les idees prenen forma, després de mesos (o anys) treballant d'amagat en el subconscient. En aquell moment, t'adones de que una d'aquelles fites que des de petit has assumit com a normal en la vida de tota persona, i que sempre has vist com a molt llunyana en el temps (com si mai hagués d'arribar), ja ha arribat. Encara no te'n fas a la idea del tot, però per primera vegada a la teva vida t'adones que la teva vida ha canviat per sempre.

3 setmanes! Només queden 3 setmanes! Tinc els nervis de punta, però simplement per pura impaciència. No em sentia així des de que tenia 5 anys, era la nit de reis i no hi havia manera de que arribés el matí (encara que, falsament, se m'acusi d'haver-me de cridar perquè em llevés en una data on tots els nens del món estan emprenyant als seus pares per veure si els reis ja havien passat). És una sensació bonica, que mai hauríem de perdre.

(Del llibre 'Guía para padres desesperadamente inexpertos', del Manel Fontdevila - molt recomanable!)

Collons, és que això - per a mi - serà més gran que el concert dels Doors a New Haven (on van arrestar al Jim a l'escenari, durant l'actuació)! De cop, ha canviat l'objectiu de la meva càmera i amb ell, la meva visió del món: s'han enfocat zones que fins ara eren borroses, han variat les distàncies amb el paisatge que m'envolta i, sobtadament (instintivament, més aviat), els meus interessos i els meus esforços varien d'alguna manera la seva direcció. I sé que aquest canvi és irreversible: m'estic convertint en un orgullós (pre)pare. Juguem?

divendres, 23 de gener del 2009

Bones persones, bons professionals


Avui us parlaré sobre l'amic Jose, el tècnic 64 de la secció de calderes de roca, que després de dedicar 5 intensos minuts a ajustar la caldera, encara en garantia, d'una senyora gran, li diu "no li cobraré res, però una propina si que me la donarà, oi?" (i no, no em dóna la gana d'escriure-ho en el dialecte en què ho va dir originalment). De propina ell també en va deixar: no es va dignar ni a drenar l'excés d'aigua que provocava una sobrepressió a la caldera (amb l'agulla del manòmetre forçada a apuntar a la zona de "perill"). Si jo fos malpensat, diria que segurament d'aquesta manera no caldria esperar tant de temps per a recollir la següent propina, quan el collons de caldera s'espatllés de debò.

Però no, no cauré en l'insult fàcil. És massa fàcil dir-li que és un fill de puta que s'aprofita de la gent gran. Que és tant curt que si li fessin el mateix a algun familiar seu es cagaria en la mare del tècnic, tot proclamant sobre la falta de professionalitat d'alguns tontosdelatitola. No ho faré, perquè en el fons els seus motius reals m'han estovat i, ho he de confessar, ni tant sols he pogut contenir un parell de llagrimetes (un excés de pressió, imagino). Me n'he assabentat. Té excusa: està recollint fons per a ajudar a tots els seus compatriotes que pateixen el terrible assot de la crisi. És un home conscienciat, de ben segur que us puc prometre que no es gastarà aquests diners en aquell elegant aleró blau elèctric que acabaria de donar alseu cotxe el toc de classe que millor el defineix com a mamífer socialitzat.

dijous, 22 de gener del 2009

D'il·lusions també es viu



Il cavallino rampante + Schumi

Vs

La capra sodomizzada +
Alfonso


Fet: posar vermell al casc i alguna que altra estrella no et converteix en el Schumi.

Possible causa (1): l'amic Alfonso ha escoltat massa estona el soroll que fa el grup a qui dóna cara la seva dona. Això el posa nerviós.

Possible causa (2): l'amic Alfonso no ha paït massa bé que l'any passat l'afillat de l'ex-cap de mclaren guanyés el campionat. Ha tingut massa contacte amb la premsa ibèrica i amb els seus jihadistes particulars.

La causa que donaran (si no ho han fet ja) tots els alfosionistes: "el fichaje por Ferrari ya está cerrado".


Tres apunts més:
1) Fet (1): el Heidfeld portarà un casc verd aquesta temporada.

Fet (2): Honda va voler ser l'equip verd la passada temporada. Honda ha tancat la paradeta després de fer el ridícul.

Possible causa del Fet (1): el Heidfeld farà el ridícul aquesta temporada. Res nou*. (*Nota: sé que aquest comentari em portarà represàlies, però m'agrada encetar merders).

2) Fet: el Räikkönnen és un sopes. Li agrada més la nit que el dia (si pot ser amb una gran quantitat d'alcohol, molt millor). Sovint, s'adorm a la pista; s'avorreix.

Possible solució (1): prometre-li que es podrà veure tota l'ampolla de champagne ell solet si guanya la cursa.

Possible solució (2): abocar una cerveseta (0,5l a cada repostatge ja vindran bé) al dipòsit d'aigua del què beu durant la cursa, enfosquir-li la visera del casc i deixar-lo dormir fins abans de la cursa. Amb les condicions adequades s'ha demostrat que la majoria d'espècies en captivitat poden reproduir-se.

3) Compraré aquest Ferrari pel Jac, que vagi entrenant...

dilluns, 19 de gener del 2009

Pensar o no pensar, aquesta és la qüestió


Hi ha algunes frases que, quan les sents, provoquen una irrefrenable necessitat de contractar un romanès per a què trenqui les cames del subnormal que l'ha dita. Alguns exemples a l’atzar:
- A mi m'agrada el rock... ja saps pink, coldplay i coses d'aquestes.
- A mi m'agrada el rock... el canto del loco són boníssims.
- A mi no m'agrada la música mainstream, escolto música indie... ja saps arctic monkeys, franz ferdinand i coses d'aquestes.
- A mi no m'agrada la música mainstream, escolto música indie... tinc unes all star de cada color.
- M'agrada molt la música. Aquest any he anat a veure els U2 i el Bustamante en directe.
- El rock no es pot ballar. Per sortir de festa és molt millor la música house.
- Casar-se? Abans dels 35? S'ha de gaudir de la vida!
- Casar-se? Abans dels 35? El dissabte hi havia una tia que estava boníssima a la discoteca. Quasi hi parlo.
- Tenir fills? Abans dels 40? S'ha de gaudir de la vida!
- Tenir fills? Abans dels 40? Jo ara vull aprofitar la vida de solter. T'he comentat que ja fa més de mig any que no...
- He demanat un préstec per a comprar-me un BMW.
- Els empresaris són uns cabrons, exploten a la gent jove. Ahir em vaig quedar treballant fins les 21h, crec que estan contents amb mi.
- Els de les immobiliàries i els constructors són els culpables de la crisi. El meu pare es va vendre dos pisos pel doble del que valien.
- Els de les immobiliàries i els constructors són els culpables de la crisi. Jo em vaig comprar un pis, per invertir, que llogo pel que em costa la hipoteca.
- Els americans són uns fills de puta. Tot pel petroli! M'he comprat un 4x4, encara que quasi mai surto de la ciutat, és més segur.
- Les limitacions de velocitat són necessàries. Has vist quines cues es munten cada matí? Tinc la feina a 15 minuts de casa... com costa aparcar a Barcelona!
- Les limitacions de velocitat són necessàries. Hi ha massa contaminació. Circulo amb el cotxe del meu avi... des de fa 20 anys.
- Els bancs no tenen escrúpols. L'any passat vaig guanyar una pasta a la borsa.
- Jo no tinc res en contra de la immigració. L'altre dia vaig anar a urgències i estava ple de moros i, a sobre, em va atendre un sud-americà.
- Algú hauria de parar els peus als polítics. Jo no voto en senyal de protesta.
- Han tancat una altra empresa internacional, per emportar-se la producció a l'est, és una vergonya! Ahir em vaig comprar una tele plana Samsung per la meitat del que valen les Sony.
- Cal que la gent tingui iniciativa! L'altre dia, sense anar més lluny, vaig anar a una manifestació organitzada pel govern.
- És clar que estic a favor de la llibertat d'expressió! Però l'anunci dels ateus als autobusos s'hauria de censurar, ens ofèn als cristians.
- A la tele només hi fan merda. Vas veure OT ahir?
- El Ferran Adrià és un geni.
- L'Àlex Rigola és un geni.
- Jo sóc progressista i d'esquerres. Voto al Saura.

divendres, 9 de gener del 2009

(In)seguretat ciutadana


La classe política està drenant la seva incapacitat racional a la Universitat. Potser s'han adonat que la única manera de mantenir-se asseguts a la poltrona és crear nous prosèlits a l'analfabetisme. I per si no n'hi havia prou amb la tele, el patètic sistema educatiu que han teixit mitjançant incomptables canvis cada nou mandat i el gran elenc de camins que s'obren en la nostra capdavantera nació amb la formació obtinguda, sembla que s'ha decidit apostar fort pel control (no ens atreviríem mai a dir-n'hi repressió) sobre la ciutadania, per acabar d'estovar-los (la disciplina requereix fermesa) la matèria grisa.

Han posat segurates a l'Autònoma. Dins les facultats. Als passadissos. Davant les classes (dins no; estúpids són més útils).

Suposo que el següent pas serà posar una foto del(de la) rector(a) damunt la pissarra. Al costat del crucifix. L'accés a la biblioteca es controlarà i alguns llibres seran classificats com perillosos/subversius. El Rouco ja es frega les mans (tot altre tipus de fregament també quedarà prohibit, excepte entre l'home i la dona casats que tenen com a fi la procreació; quedant, doncs, el concepte de família ben protegit).

Jo, per si de cas, a partir d'ara portaré cigrons a les butxaques. Per quan els nostres amics verds i d'esquerres, vetllant per la nostra felicitat i la prosperitat de la nostra ànima, decideixin que ja és hora de treure els "polis" a cavall.

dimecres, 7 de gener del 2009

La fi (de la crisi) s'acosta!


Doncs si, ja som a l'any 2009 i, ara que l'ull del Solbes ha tornat a la normalitat, la crisi es pot donar per tancada.

Jo, ho reconec, no hi entenc gens d'economia. Per sort, tenim els telenotícies per aclarir-ho tot. Sembla que el problema de la competitivitat de les empreses nacionals (no sé si es referien només al territori català o al país del costat; des que manen els d'esquerra i psc junts, el concepte de nació cada dia és més borrós) és que els sous dels seus treballadors són massa alts. Miraculosament, però, la inflació ha caigut en picat, just a temps per a revisar els sous (no cal patir, ja tornarà a pujar!) i rectificar aquesta situació vergonyosa. Així doncs, ja estarem al nivell del vell continent (africà; o pitjor, perquè aquí ens creiem desenvolupats).

Quant cabró que hi ha manant! El què més m'emprenya és que ens prenguin per subnormals (vaja, que ens posin al seu nivell). Tv3 cada dia s'assembla més a telemadrit a l'hora d'informar (objectivament, és clar!). Sort que ara governen "les esquerres"; és el problema de governar des de l'oposició.

Suposo que aquesta problemàtica existeix des que es va inventar la política: les ganes de canviar el món s'acaben quan es té el ceptre del poder a les mans o quan es pot culpar a qui el té de no fer res (tot ajaguts entre la nostra merda).

Esperem que el 2009 ens porti energies per a no quedar-nos quiets, entumint el nostre cervell, mentre els porcs es carreguen el món. Com va cantar el gran Strummer: "white riot - I wanna riot, white riot - a riot of my own".