divendres, 23 de gener de 2009

Bones persones, bons professionals


Avui us parlaré sobre l'amic Jose, el tècnic 64 de la secció de calderes de roca, que després de dedicar 5 intensos minuts a ajustar la caldera, encara en garantia, d'una senyora gran, li diu "no li cobraré res, però una propina si que me la donarà, oi?" (i no, no em dóna la gana d'escriure-ho en el dialecte en què ho va dir originalment). De propina ell també en va deixar: no es va dignar ni a drenar l'excés d'aigua que provocava una sobrepressió a la caldera (amb l'agulla del manòmetre forçada a apuntar a la zona de "perill"). Si jo fos malpensat, diria que segurament d'aquesta manera no caldria esperar tant de temps per a recollir la següent propina, quan el collons de caldera s'espatllés de debò.

Però no, no cauré en l'insult fàcil. És massa fàcil dir-li que és un fill de puta que s'aprofita de la gent gran. Que és tant curt que si li fessin el mateix a algun familiar seu es cagaria en la mare del tècnic, tot proclamant sobre la falta de professionalitat d'alguns tontosdelatitola. No ho faré, perquè en el fons els seus motius reals m'han estovat i, ho he de confessar, ni tant sols he pogut contenir un parell de llagrimetes (un excés de pressió, imagino). Me n'he assabentat. Té excusa: està recollint fons per a ajudar a tots els seus compatriotes que pateixen el terrible assot de la crisi. És un home conscienciat, de ben segur que us puc prometre que no es gastarà aquests diners en aquell elegant aleró blau elèctric que acabaria de donar alseu cotxe el toc de classe que millor el defineix com a mamífer socialitzat.

1 comentari:

Pere ha dit...

Sens dubte hi ha gent bona que és capaç de recollir fons per tota la gent que anirà a l’atur. Aquest món està ple de gent malpensada que no sap veure una bona obra ni que la tingui davant dels nassos!