dimecres, 7 de gener de 2009

La fi (de la crisi) s'acosta!


Doncs si, ja som a l'any 2009 i, ara que l'ull del Solbes ha tornat a la normalitat, la crisi es pot donar per tancada.

Jo, ho reconec, no hi entenc gens d'economia. Per sort, tenim els telenotícies per aclarir-ho tot. Sembla que el problema de la competitivitat de les empreses nacionals (no sé si es referien només al territori català o al país del costat; des que manen els d'esquerra i psc junts, el concepte de nació cada dia és més borrós) és que els sous dels seus treballadors són massa alts. Miraculosament, però, la inflació ha caigut en picat, just a temps per a revisar els sous (no cal patir, ja tornarà a pujar!) i rectificar aquesta situació vergonyosa. Així doncs, ja estarem al nivell del vell continent (africà; o pitjor, perquè aquí ens creiem desenvolupats).

Quant cabró que hi ha manant! El què més m'emprenya és que ens prenguin per subnormals (vaja, que ens posin al seu nivell). Tv3 cada dia s'assembla més a telemadrit a l'hora d'informar (objectivament, és clar!). Sort que ara governen "les esquerres"; és el problema de governar des de l'oposició.

Suposo que aquesta problemàtica existeix des que es va inventar la política: les ganes de canviar el món s'acaben quan es té el ceptre del poder a les mans o quan es pot culpar a qui el té de no fer res (tot ajaguts entre la nostra merda).

Esperem que el 2009 ens porti energies per a no quedar-nos quiets, entumint el nostre cervell, mentre els porcs es carreguen el món. Com va cantar el gran Strummer: "white riot - I wanna riot, white riot - a riot of my own".

3 comentaris:

Pere ha dit...

Sens dubte no hi ha cap polític en aquest país, ni en el veí, que il·lusioni a ningú. La crisi sense cap discussió l'han creat els polítics “no governant”. Els bancs són els responsables de la situació, però els que han deixat fer, han estat els polítics. És curiós que molts arribin a la política “sense un duro” (ara hauríem de dir “sense un euro”) i al cap de quatre dies tinguin autèntiques fortunes (em recorda el cas de molts senyors que viuen, i han manat, a la ciutat on jo visc).
I el món s’il·lusiona amb el pobre Obama perquè de lluny sembla diferent, porta un discurs diferent i és diferent del demés. Esperem que quan s’acosti no diguem: “Hòstia, si aquest ja el coneixem!!!
De totes formes la crisi està per arribar. Quan tots els aturats deixin de cobrar el subsidi, a les hores si que hi haurà crisi, i el més trist és que no veus cap polític capaç de donar solucions, i menys l’imbècil (i això és un diagnòstic mèdic) d’en Solbes.
De nou esperem que en Obama sigui capaç d’engegar el motor de l’economia americana i vinguin molts turistes d’aquelles terres cap aquí, perquè sinó ho tenim fotut.

Pere ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Oriol ha dit...

No només els polítics i sinó mira quants cotxes "bons", quants viatges, etc, etc, que s'han comprat. Sempre hi ha qui s'aprofita de les necessitats dels altres. A més, potser la gent no sap pensar en el demà o potser només els queda la "il·lusió" de "tenir, tenir i tenir", quan el món els ofega.

Un altre tema, molt important - donat la gran vida que es foten a compta nostra, és si els polítics haurien de posar mesures per evitar que les coses "imprescindibles" per a viure siguin subhastades sense escrúpols, que els bancs es prostitueixin per forrar-se (i quan hi ha problemes reclamin ajudes) i que la gent, en general, embogeixi dins l'espiral creada. Però per això, molta gent més hauria de pensar.