dimecres, 16 de desembre de 2009

Mira quina una n'ha fet el Jac - Episodi 8: prenent-nos el pèl


Ara ja podem dir que el Jac porta més temps fora de la protectora panxa de la mare que no pas el temps que va ser-hi dins. I aquest temps és suficient per aprendre moltes coses, encara que principalment s'ha centrat en com fotre'ns el pèl a mi i a l'Anna. No cal ni que digui que nosaltres estem encantats, doncs realment està molt divertit i no serà fins més endavant que potser ens en penedirem d'haver-nos deixat fotre el pèl.

La guarderia està resultant molt productiva per a dos coses fonamentals: primer, cada 10 dies el tenim a casa malalt, així que el seu sistema immunològic s'ha d'estar convertint en un dels més ben preparats que hi hagi per collons (això per no mencionar com estem participant activament en el bon funcionament de la indústria farmacèutica del país). Segon, el fet de ser el més petit de la classe li dóna una visió privilegiada sobre el comportament humà i com aprofitar les debilitats dels qui l'envolten; com fer pena, com defensar-se, com actuar en grup, etc.

De moment no passem del "papa", "mama", "nonono" i altres paraules, principalment quan s'enfada o bé quan vol aconseguir alguna cosa. També ha après a fer pets amb la boca (pppppttt!!!) i sempre que endevines el què vol, assenteix amb el cap, tot fent un saltironet i un petit crit (molt esverat i evidentment content). Riu molt quan el fas "volar" o "el deixes caure" i sempre que el porto "a coll-i-bé" em pica amb les dues manetes al cap perquè salti. Per acabar de desarmar-te si t'enfades, ha après a fer petonets (encara que a vegades s'està uns 10 segons que sembla que no li acabi de sortir) i, excepcionalment, a dir "hola" (o "ala") tot movent la maneta.

Comença a entendre el què li diem: sol fer cas (excepte quan està molt emprenyat) quan se li diu que no toqui una cosa o no vagi a algun lloc, encara que primer sempre comprovarà fins a quin punt pot fer allò que se li està negant, juntament amb els límits de la paciència de qui li està parlant.

Com no, acabem amb un parell d'anècdotes que ens han fet gràcia:

- Una de les moltes coses que ha tingut la boleta diabòlica ha estat algun tipus de malestar estomacal (o sigui que vomitava quasi tot el què menjava i es cagava un parell o tres de cops al dia... i quan dic es cagava vull dir ell, roba i el què hi hagués a sota). Un cop "superat" aquest malestar, va tornar a la guarderia i en anar-lo a recollir, la seva educadora (es veu que ara volen que els anomenem així) va explicar que a mig matí li va semblar que alguna cosa baixava per la cama del nen (per dins els pantalons), mentre ell saltava graciosament fins a fer-la sortir. Pobret, ara que la cosa ja no era líquida, va treure de cop l'equivalent a un parell o tres de dies en una sola feinada i, és clar, el bolquer no dóna per a tant! Efectivament, es va cagar fins als mitjons.

- Tot parlant del nadal, dates en les que visitem a uns familiars que viuen a madriz, la germana de l'Anna li diu al nen "Jac, per nadal t'hauràs de portar bé que jo he d'estudiar". Ell se la mira i fa pppppttt!!!.

- L'Anna està planxant i jo, mentre faig el sopar, intento que el Jac jugui amb una pilota de goma que li hem comprat, però ell ja ha vist la roba plegada damunt el sofà: no hi ha res més divertit que tirar a terra la roba acabada de planxar! Veient que li diem que no, que no toqui la roba ni la tiri a terra, ell - com qui no vol - fa rodolar la pilota fins davant la pila de peces planxades. Aprofita quan no mirem per allargar la maneta. Quasi ja té un jersei a la mà quan l'Anna gira el cap i el mira. Ràpidament el nen es retira i fa com si jugués amb la pilota, tot esperant el proper error del guarda.

1 comentari:

Pere ha dit...

No oblidis el "Que, que, que.."
És un especialista a "cagar-se!" quan no toca. Ahir, quan el tenia apunt de marxar, ho va fer. I tant feliç!!!
I quan arribes a la "guarderia" (encara que no els hi agradi que ho diguem així) i comença a mirar-se la cremallera de la teva jaqueta, com si fos un expert en cremalleres, total perquè no el passis a mans de la Belén.
És un crac!!! Despista i triomfaràs!