El tio probablement és un nen de papà, a qui li agrada anar de rar i viure "al límit" (si més no en quant a consum d'alcohol i drogues), però (quan vol) també és molt bo. Grans melodies i millors lletres en aquesta petita joia anti-folk. Publicat al 2003.
PD: el concert (gratuït) que va oferir per a unes 20 persones al Sidewalk Cafe de NYC al 2007, on vam tenir el plaer d'assistir i parlar breument amb ell, cervesa en mà, és un dels més especials als que mai he anat. Aquest disc sempre em transporta a aquella nit.
PD: el concert (gratuït) que va oferir per a unes 20 persones al Sidewalk Cafe de NYC al 2007, on vam tenir el plaer d'assistir i parlar breument amb ell, cervesa en mà, és un dels més especials als que mai he anat. Aquest disc sempre em transporta a aquella nit.
3 comentaris:
Aquí si que et dono tota la raó. És un molt bon disc.
I si és un "fill de papà" que li aprofiti.
gran cançó friends of mine
l escolto sovint !
és molt bona, si! però jo em decanto més per girl with no legs. Salut!
Publica un comentari a l'entrada