Rock'n'roll (grunge, ok) en estat pur: guitarres elèctriques amb la distorsió a petar, lletres i veu amb molta ràbia. Tot el geni del Kurt Cobain sense parafernàlies en l'edició. Publicat al 1989.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gent amb qui tinc la sort de comptar
Per la llibertat d'expressió
Blocs interessants, per a pensar una mica
Han passat per aquí...
internautes incauts
3 comentaris:
Ja me'l passaràs, però crec que ja fan massa soroll per a mi.
Mítics els Nirvana.
Un mort jove fa molt per la mitificació d'un conjunt.
I tant! I també per a l'economia de la família que deixa enrere! Per sort també ens va deixar bona música.
Publica un comentari a l'entrada