De tant en tant, ens creuem amb records del passat que desenterren una petita part de nosaltres, que probablement ja havíem oblidat. Quan aquests records són càlids, sentim com una petita explosió d'alegria s'escampa dins nostre, donant-nos força per a continuar i per a recuperar aquell paràgraf del propi relat que fins aleshores estava tancat a les golfes, i que de ben segur ens servirà més endavant.
Fa uns dies, intentant dibuixar el futur amb l'Anna mentre passejàvem amb el Jac, em vaig creuar amb un d'aquests records; amb una persona a qui tinc molta estima, doncs no només em va donar molt d'afecte, sinó que és un dels arquitectes del meu pensament i de qui jo sóc ara. Lamentablement, com passa sovint amb els nens, aquesta part de la meva vida va anar quedant enrere a mesura que jo avançava en el meu camí.
El retrobament va ser curt, però intens (va dir poc, però amb molt de sentiment). No només us diré que és una de les coses, de les que m'han passat últimament, que més m'han alegrat, sinó que espero tenir l'ocasió de repetir el retrobament i, qui sap, si el meu cap i el meu cor m'ho permeten, ser jo qui pugui expressar-li tant encertadament tota aquesta estimació i calidesa.
Fa uns dies, intentant dibuixar el futur amb l'Anna mentre passejàvem amb el Jac, em vaig creuar amb un d'aquests records; amb una persona a qui tinc molta estima, doncs no només em va donar molt d'afecte, sinó que és un dels arquitectes del meu pensament i de qui jo sóc ara. Lamentablement, com passa sovint amb els nens, aquesta part de la meva vida va anar quedant enrere a mesura que jo avançava en el meu camí.
El retrobament va ser curt, però intens (va dir poc, però amb molt de sentiment). No només us diré que és una de les coses, de les que m'han passat últimament, que més m'han alegrat, sinó que espero tenir l'ocasió de repetir el retrobament i, qui sap, si el meu cap i el meu cor m'ho permeten, ser jo qui pugui expressar-li tant encertadament tota aquesta estimació i calidesa.
1 comentari:
Molt cops a la vida ens oblidem, ja sigui per atzar ja sigui per mandra, de molta gent que ens ha ajudat positivament a ser com som (i suposem que som bona gent). Aquest detall l'he vist amb una auxiliar d’infermeria que, en anar al seu comiat de la feina per jubilació, la Sara i jo, ha estat tant contenta que s'ha molestat a fer dues bosses per anar a la llar d’infants amb el nom brodat de JAC. Aquest detall m’ha enorgullit, ja que demostra que ella sempre estava darrera meu esperant les meves demandes i jo he estat encertat en anar al seu comiat. Un plaer! La història petita, però història, s’escriu d’aquests petits detalls i aquests petits detalls et van modelant fins a ser com ets. Cal saber-los apreciar.
Publica un comentari a l'entrada