Terrassa ha crescut força els darrers anys, guanyant notorietat entre els nostres veïns barçalonins (cosa positiva en alguns aspectes i molesta en bastant d'altres). Part d'aquest creixement ha portat que s'hi facin coses interessants, o que com a mínim es doni a conèixer que es fan, com ara el festival de Jazz, la fira modernista, concerts, etc. El passat dimecres un dels patrocinadors de l'escuderia Williams F1 Team va portar un dels monoplaces a la Plaça Vella, en un petit stand on hi repartien propaganda.
Certament, després d'haver vist els cavallinos rampantes devorant la recta del Circuit de Catalunya durant tants anys, veure la closca d'un Williams no fa que se't posi la pell de gallina. Si hi sumem tot un conjunt de nou-aficionats a la F1, que es pensen que l'Alfonso és el millor pilot de la història, fent fotografies a les llantacas, l'atractiu queda al mateix nivell de veure a un home panxut en calçotets i mitjons. Tot i així, els qui ens estimem la F1 (amb els seus altibaixos), creiem que no va morir amb el gran Ayrton, vam gaudir amb la conducció del mestre Schumi i ara mirem esperançats alguns pilots com el Vettel, no podem evitar anar a donar-hi un cop d'ull i a pensar com ens agradaria poder-loestampar conduir.
Ara bé, la pregunta que em vaig fer jo en veure la gent que hi havia va ser, on és la Paparra Ferrer? Suposo que ella ja sabia que el seu estimat Nico no hi seria. Però ella no descansa mai. No ha entrat al món de la F1 gràcies a la seva passió pel motor (ni pels seus coneixements, així en general), sinó amb un objectiu molt clar: assegurar-se un futur com a nova-rica. El petit Rosberg ha estat escollit. I ella espera, prepara... i en el moment oportú es deixarà caure i hi clavarà les urpes.
Certament, després d'haver vist els cavallinos rampantes devorant la recta del Circuit de Catalunya durant tants anys, veure la closca d'un Williams no fa que se't posi la pell de gallina. Si hi sumem tot un conjunt de nou-aficionats a la F1, que es pensen que l'Alfonso és el millor pilot de la història, fent fotografies a les llantacas, l'atractiu queda al mateix nivell de veure a un home panxut en calçotets i mitjons. Tot i així, els qui ens estimem la F1 (amb els seus altibaixos), creiem que no va morir amb el gran Ayrton, vam gaudir amb la conducció del mestre Schumi i ara mirem esperançats alguns pilots com el Vettel, no podem evitar anar a donar-hi un cop d'ull i a pensar com ens agradaria poder-lo
Ara bé, la pregunta que em vaig fer jo en veure la gent que hi havia va ser, on és la Paparra Ferrer? Suposo que ella ja sabia que el seu estimat Nico no hi seria. Però ella no descansa mai. No ha entrat al món de la F1 gràcies a la seva passió pel motor (ni pels seus coneixements, així en general), sinó amb un objectiu molt clar: assegurar-se un futur com a nova-rica. El petit Rosberg ha estat escollit. I ella espera, prepara... i en el moment oportú es deixarà caure i hi clavarà les urpes.
1 comentari:
Molt sovint es confon la paritat home-dona, en posar un “totxo” on no cal.
Segur que hi ha més d’una periodista menys escaladora que sap de F1. De totes maneres crec que han fet servir la Laia perquè així no es veu lo “totxos” que són ells. Un bon arrebossat de paret tapa els totxos!!!
Publica un comentari a l'entrada