dilluns, 3 d’octubre de 2011

Mira quina una n'ha fet el Jac - Episodi 17: Adéu pipa, adéu


Encara que fa només dos mesos semblés impensable, la veritat és que la cosa va ser més fàcil del què vam pensar i en dues setmanes la pipa va passar a ser història. És cert que van haver-hi un parell de moments de "mono" del nen (semblava posseït quan s'estava adormint a l'hora de la migdiada i s'adonava que no tenia la pipa) i que vam muntar-li una bona pel·lícula per tal que deixés el xumet tot jugant.

El fet és que just una setmana abans de vacances ens vam endur les pel·lícules de l'Indiana Jones de casa de l'avi. Vam muntar una nit de "bikinis" i pel·lícula. Encara no havien trobat l'arca perduda que el nen ja tenia un "nou ídol". Els dies següents el nen ja deia que ell era l'Indiana Jones i que buscava l'arca, tot apartant serps i aranyes imaginades. Evidentment, el següent va ser buscar "la copa" tot saltant-se trampes i esquivant tot tipus de perills.

Així que, ja de vacances, volíem desfer-nos de la pipa i el Dr. Jones ens va ser de gran ajuda. En una botiga "de les de tota la vida" d'articles de broma, papereria, llaminadures i disfresses vam trobar-hi un barret, unes aranyes, una teranyina i una llibreta d'aquestes amb goma. A la llibreta hi vaig "reproduir" (tant malament com en sé) algunes de les il·lustracions del dietari que el pare de l'Indy té a la última pel·lícula (gràcies a Sant Google no va ser gaire difícil trobar-les) i, tot seguit, hi vaig dibuixar un sarcòfag egipci (de nou, era una pobre reproducció d'un sarcòfag que tenen al museu egipci de Barcelona) i hi vaig escriure un text dient que allà començava la recerca del "gran regal", que només els més valents hi arribarien i que s'havien de superar tot de proves (evidentment cadascuna consistent en deixar una pipa en algun lloc "exòtic"). Vam amagar el dietari sota el barret i vam posar una bona dosi de teranyines i aranyes al seu voltant, a la seva habitació (persianes abaixades i un lot amagat donant-hi una llum força apagada, per donar més misteri a l'escena). El Jac es va tornar boig i va costar bastant treure-li el barret per anar a dormir i per a dutxar-se l'endemà!

Com ja us haureu imaginat la primera pipa s'havia de donar a la mòmia de dins el sarcòfag del museu egipci de Barcelona. Així que el nostre petit Indy va pujar al tren, dietari en mà, per anar a la recerca de la mòmia. Un cop al museu, el nen (no massa convençut), va deixar la pipa - a sobre de la vitrina on hi havia el sarcòfag - que nosaltres (amb un hàbil moviment digne del ninja més entrenat del món) vam fer desaparèixer mentre el distrèiem. La cara del Jac va ser un poema quan va veure que la pipa no hi era! La cosa és que una noia que hi havia "vigilant" la sala, en veure al Jac (ja he parlat alguna vegada de l'efecte "oooh-que-mono!" que provoca), li va començar a explicar coses sobre els objectes exposats. En arribar al sarcòfag en qüestió, tot ajupint-se (la vitrina era bastant baixa) li diu "mira, a aquesta mòmia se li veuen els peus". El Jac es posa a l'alçada del cap de la mòmia, pica al vidre i diu (en un suau xiuxiueig, no fos cas que la mòmia s'emprenyés) "torna'm la pipa!" (aquesta vegada la cara de pòquer era de la noia del museu, que no entenia de què parlava el nen). Nosaltres ens estàvem descollonant, evidentment.

Després d'això va aparèixer un mapa antic en un papir (paper arrugar, passat per cafè i cremat; made-in Hollywood, vaja) tot marcant la ubicació d'un antic braçalet pirata (curiosament a un jardí municipal molt aprop de casa nostra), acompanyat de noves il·lustracions i instruccions al dietari. Aquest cop calia deixar un xumet per a poder-se endur el braçalet. Així que l'endemà vam anar a esmorzar a aquell jardí i vam deixar que busqués una petita caixa de fusta amb un braçalet de calaveres a dins, tot posat sota un arbust. De nou, el ninja va tornar per a emportar-se la pipa que el petit Indy va deixar al lloc de la caixa. Va ser força divertit com el Jac va estar una bona estona donant voltes al voltant dels arbustos, tot cridant al pirata que s'havia emportat la pipa (ja no per recuperar-la, sinó perquè volia veure un pirata en primera persona).

A aquestes alçades de la pel·lícula ja havia arribat el moment de l'escena d'acció on l'Indiana quasi queda aixafat per una gran pedra rodolant. El fet és que vam trobar una guardiola que imita l'ídol d'or que el cèlebre arqueòleg troba al bell mig de la selva i vam escriure al dietari que l'ídol en qüestió apareixia cada 30 anys en una llar de foc, juntament amb la data de la última aparició (30 anys, menys un dia, abans de la data de l'entrada al dietari) i un "codi" que deia on apareixeria aquest cop (curiosament a casa de l'avi). Així que vam amagar la guardiola dins la llar de foc, tot ambientant-ho amb les teranyines i les aranyes que havien sobrat. Com no, aquest cop calia deixar una bossa amb 3 pipes per evitar que l'habitació s'ensorrés en agafar l'ídol. En veure l'escena, el petit Indy va demanar ajuda per arribar fins a l'ídol i agafar-lo (jo apartava aranyes i dipositaria les pipes en el moment indicat, mentre l'avi aixecava al Jac i ell s'encarregava d'agafar l'ídol).

La última pipa la vam deixar a la boca del drac de la ciutat (encara ara, a vegades el Jac em recorda que el drac es va menjar la seva última pipa). I, tal i com el dietari havia vaticinat, va aparèixer el "gran regal" a l'habitació del Jac (un ninot bastant gros de l'Indiana Jones que parla i "pateix" les aventures que el Jac imagina). Des d'aquell moment, no em tornat a sentir una sola protesta per la pipa i, tot sigui dit, va ser força divertit fer tot aquest joc amb el Jac (que amb la seva santa innocència semblava empassar-s'ho tot!).

Cal fer una menció especial a una visita que vam fer al "Toca-toca" del museu de la ciència. El Jac no va voler tocar quasi cap animal (i això que la majoria eren bastant petits: una granota, un milpeus, etc), però quan va veure la boa constrictor (una serp bastant grossa, que quasi tots els nens - que si havien tocat la resta d'animals - van evitar tocar o van fer-ho juntament amb els seus pares), es va posar bé els pantalons, va dir no sé què de l'Indiana Jones que també toca serps i vam haver-lo de frenar perquè ja se l'hagués emportat a casa!

2 comentaris:

Pere ha dit...

Ahir, anant cap a l’escola bressol (com volen ara que sigui dita), en passar davant del Deutsche Bank, a fora hi havia el furgó blindat (com el “carro blindado d’en John Wayne). En Jac em va dir: Avi, aquest cotxe té moltes monedes, però no és poden agafar!
Jo li vaig fer notar que dintre del local del banc hi havia el guàrdia de seguretat del furgó i que segur que no ens deixaria agafar les monedes.
Avui, en passar pel mateix lloc, m’ha dit: Avi, no hi ha el guàrdia. De nou li he tingut que fer notar que no hi havia el furgó.
Total, ens hem quedat sense monedes.

Doctor J ha dit...

Quina gran idea...deu haver flipat bastant.