dilluns, 11 de juliol del 2011

Mira quina una n'ha fet el Jac - Episodi 16: Això si que és rock'n'roll


Cada cop més sembla que el temps tingui pressa a escapar-se de les nostres mans, fins al punt que no ens adonem del pas del mateix (el meu pare sempre diu que no és que el temps passi més de pressa, sinó que fas moltes coses i, suposo, això relativitza la noció que tenim del propi temps). I, és clar, on abans tenies una boleta rosada d'uns quatre o cinc quilos, més o menys quietoneta i fàcilment transportable a braços, ara tens un petit pirata - amb totes les capacitats imaginables per a la extorsió emocional - que combina l'impossibilitat d'estar-se quiet més de deu segons amb una absoluta manca de discerniment sobre la perillositat d'allò que se li ha fotut al cap de fer.

Però, ep!, ara és molt més divertit (i "saludable"): 1) ja dorm a la nit (em venen ganes de plorar d'alegria, us ho prometo!), 2) puc jugar amb ell a coses "de nens" (sempre i que la mare del nen no ens vegi fer massa el gamberro, evidentment), 3) no és només que ja entengui el què se li diu (d'això ja en fa temps, n'estic convençut) sinó que a vegades en fa cas i 4) xerra pels descosits i - ara que encara és prou innocent - això proporciona moltes rialles, a tall d'exemple:

(àvia): "Jac vigila que t'embrutaràs la samarreta" (una samarreta que li agrada molt al nen)
(Jac): "no passa res, la mama posa la rentadora"
(àvia): ... (cara de pòquer)

[passem per davant d'un restaurant on un dia vam sopar "en família", en aquell moment amb totes les taules de la terrassa plenes de gent menjant]
(Jac, assenyalant cap a dins i cridant): "El Jac va fer caca aquí"

[comiat de soltera de la "tieta Beva", el Jac rodejat per 5 o 6 noies d'entre 18 i 25 anys, totes dient coses com "què mono", "que guapo", "ai quina gràcia que fa", etc.]
(Jac [amb un ninot de l'spider-man a les mans]): "porta sabates, com el Jac... ai, el Jac té un pet" [s'aixeca i es fot un pet de campionat, torna a seure i continua com si res] "sabates vermelles"
(nenes) "però quina monada!" [proveu-ho de fer vosaltres, valents!]

[entrem a comprar a una botiga de roba, jo vaig a emprovar-me una samarreta, torno i em trobo a 3 dependentes jovenetes fent-li moneries al Jac - a mi no em fotia ni puto cas ningú, evidentment - i l'Anna amb cara de satisfacció "quin nen que he fet, collons!"]
(Jac) "el drac tira 'petardos', que fan molt soroll i fa por. La moto de l'avi també fa soroll, però no passa res!"

[el Jac té una pila de 3 o 4 monedes d'euro que ha anat recollint - amb més o menys xantatge - per pujar a les motos aquestes que tant agraden als nens; l'Anna amb pressa per marxar a treballar, intenta que el Jac no plori - el nen ha decidit llevar-se abans de les 7h i està enganxat a la cama de la mare]
(Anna) "la mama ha de marxar Jac... per guanyar monedes!"
(Jac) "el Jac ja té monedes mama" [tot estirant-li la mà perquè es quedi]

--- Afegit a última hora ---

M'havia oblidat d'aquestes:

[L'àvia el va a recollir a la guarderia un dia "per sorpresa"]
(Jac, tot escapant-se i entrant a un forn que hi ha al costat de la guarderia i, mirant a l'àvia que no enten res, mentre seu a un banc que hi ha): "un cusant i un suc"

[Arribem del parc. Ahir vam netejar el pis. El Jac es treu les sabates, plenes de sorra, i deixa la seva habitació per tornar a netejar]
(Jo, en un moment de cabreig incontrolat): "collons Jac, mira quin merder, ja està bé, hòstia!"
(Jac): "papa, no diguis putaulotes"

[Tot passejant, passem per davant d'una botiga de joguines i el Jac demana alguna cosa]
(Jo): "Això ho has de posar a la carta dels reis i si et portes bé ja t'ho portaran."
(Jac): "El reis portaran una moto grossa"
(Jo): "Una altra moto? I que més demanaràs?"
(Jac): "Una tele"
(Jo): "Però si ja tenim tele, Jac"
(Jac): "Una tele maca"
(Jo): "Maca? Com?"
(Jac): "Com la de l'avi" [demostrant amb les mans que la nostra és evidentment massa petita].

3 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Ostres! A aquesta edat en diuen cada una!
Que gran que es fa!
No deixis d'anotar aquestes petites anècdotes, que després quan te'n faci de més grosses i menys gracioses, no te'n recordaràs...hehehe! ;-)

Pere ha dit...

Va creixent i va entenen el món en què estem. El seu xantatge, com molt bé dius, és emocional, però sense cap mala intenció.
Cada cop entenc més els avis, que com jo, podem parlar dels nostres nets com sinó n’hi hagués cap més en el món.

T’obliguen, però donen molt!

Oriol ha dit...

Suposo que serà una bona teràpia riure amb aquestes anècdotes quan en faci de més grosses i el vulgui escanyar. Gràcies pel consell Agnès!

I és que no n'hi ha cap més en el món com el Jac, avi!