dimarts, 23 de novembre del 2010

Son


La falta d'hores de son, juntament amb la sensació de cansament i la lentitud de raciocini que se'n deriven, poden dur-nos tensions, mals humors, falta de destresa, o fins a situacions ben estranyes. Aquesta nit els astres s'han alineat i el Jac s'ha adormit d'horeta, hem pogut sopar i tenir una estona per a nosaltres i abans de les 23h ja ens n'anàvem a dormir. Evidentment, mitja hora més tard ja érem tres al llit. El Jac m'ha reclamat la mà i m'he posat a dormir panxa amunt (cosa que en situació de son normal no podria fer ni fart de vi): m'he adormit, si, però en fer-ho sembla que he roncat. M'ha despertat la seva rialla. El tio s'estava partint de riure i imitava el soroll dels meus roncs! Quan m'ha vist despert ha dit "papa, la pipa". Li he posat i s'ha adormit. Però això és només l'inici de la nit!

Ha sonat el despertador. M'he llevat i m'he dutxat. Tota l'estona he estat pensant que semblava mentida que, per un dia que podia dormir més de set hores, em llevés tant cansat. Tenia tanta son que no us ho podeu imaginar. Quan he anat a la cuina, m'ha estranyat que l'Anna no es llevés. Miro la hora: dos quarts d'una del matí. Com que ahir vam haver de "treure l'electricitat", he pensat que era un problema del rellotge del forn. Però... els veïns de davant estaven mirant la TV! Llavors he recordat que havia tornat a posar a l'hora tots els rellotges, inclòs el despertador. També he recordat llavors que no havia tornat a configurar l'hora del despertador i, efectivament, ha sonat a les dotze de la nit. M'he recordat del nostre creador (segons creuen alguns), m'he posat el pijama i he tornat al llit. Per sort, el Jac m'ha tornat a oferir la maneta i m'he tornat a situar!

6 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Ostres quina nit més llarga que has tingut! Lo del nen, encara fa gràcia, però lo del despertador...quina p.....!
Espero hagis tingut un dia prou despert i de bon humor!

Pere ha dit...

Ja m'ho ha explicat l'Anna. Aquest fill vostre és un crac.
El llevar-se a les 12 de la nit, ets tu el crac!!!

Anna ha dit...

Sisi, jo m'ho vaig creure lo de "ai se m'ha desconfigurat el despertador" (que s'ha de ser raret per dir-ho així) quan en obrir un ull ahir a mitja nit et vaig veure vestit, dutxat i enclenxinat. Quina excusa més bona quan et "pillen" in fraganti intentant fotre el camp per no tornar mai més. Menysmal que tinc una escopeta sota el coixí i amb un: "on et penses que vas?" n'hi va haver prou. ;)

Oriol ha dit...

Agnès, si que és una putada, si! Curiosament he tingut un dia força despert i amb bon humor... al final, fent comptes, crec que fins he dormit més que un dia "normal"!

Si que és un crack, si! I jo també? Evidentment, per això sóc el pare i tu el meu (tot s'hereda)!

Aix, mitxito, si volgués marxar per la nit, abans que tu te n'adonessis i et despertessis ja seria molt lluny! Escopeta? Més aviat és un bracet de Jac que fot garrotada de tant en tant! :P

Anònim ha dit...

Pensa que cada dia que passa falta menys per a poder tornar de gaudir de tranquil·litat durant les nits!
per cert, sóc dels que dorm panxa amunt. No puc d'una altra manera!

Oriol ha dit...

Albert, és curiós això de les postures "que necessitem" adoptar per a dormir... i podríem parlar d'altres coses com si necessites estar tapat o tenir un coixí més alt o menys (per a poder-hi posar el braç a sota), etc.