diumenge, 14 de novembre del 2010

Justícia divina


No puc definir-ho d'una altra manera: el que hem vist aquesta tarda ha estat un acte de justícia divina. Ha guanyat el millor. El millor pilot que hi ha a la graella (potser massa impetuós alguna vegada, però així ha de ser un pilot de F1, sobretot un de jove). El millor equip: tot i haver tingut massa fallades al llarg de la temporada (mecàniques sobretot) i de no haver designat a un pilot número 1 (i no em refereixo a ordres d'equip, sinó a coses molt més senzilles com qui para primer, qui fa de conillet d'índies en situacions complicades, etc.), han jugat net i han deixat que guanyés el millor. Un exemple a seguir. Esperem que molts n'aprenguin.

I el trampós, el brut, el prepotent, el qui creu que tot val per guanyar, el qui recriminava al Petrov la seva pròpia impotència tot aixecant-li la mà al final (s'havia d'apartar, Fernando? Com el Massa?), el qui té 7 punts de més al seu caseller, el qui és el protegit de debò (el tiet Botín tot ho pot comprar) se'n va a casa amb la cua entre les cames. Com tots els seus seguidors que no han volgut entendre res. I ara no direu res (i tu Rosés o Merlos)? Tant que dèieu que Red Bull us havia regalat el campionat (jo mateix, fa dues curses, pensava que aquella trencadissa de motor del Vettel us ho havia donat mastegat) perquè el Seb, a qui ja donàveu per descartat, no havia deixat passar al Webber (aquí he de dir allò de que creu el lladre que tots són de la seva condició)! Foteu-vos. No es pot córrer amb la calculadora a la mà (tu has escollit de parar darrere del Webber, Fernando, no culpis a l'equip com sempre)! Aquesta no és la F1 que m'agrada a mi. Prefereixo pilots com el Hamilton (a qui encara odieu), encara que es precipitin és la pròpia passió de la carrera que els pot. Així ha de ser!

I no vull sentir a parlar de cotxes de seguretat o de l'accident del Schumi. Ha guanyat qui s'ho mereixia. Qui no ha tirat la tovallola mai. Qui mai ha tret la calculadora, sinó el talent que té. Qui plora quan es veu campió i ho agraeix a l'equip. Penso que tenim campió per anys (amb el permís del Schumi!).

Me'n vaig a dormir. I molt content. Moltíssim!

3 comentaris:

Pere ha dit...

Aquesta ha estat la millor versió de la F1. Guanya el bo i perd el trampós, i no em refereixo individualment, sinó a nivell d’equip. Guanya Red Bull i perd Ferrari. Ferrari ha rebut el càstig que ja hauria d’haver patit fa temps a mans de la justícia humana.
Encara em queda el mal gust de boca de l’any passat, on va guanyar el trampós o si més no, el poc net.
I el pobre Schumi “que no fa mal, porta casco mermell”. Rebenta la roda en el moment clau. Fins i tot és bo en els accidents!
Ei, que el Botín no hi era i doncs, que feia el rei dels espanyols en lloc tant sagrat? Se’n va anar amb la cua entre cames!!!

Força Red Bull, força Vettel!!!

Anònim ha dit...

Es va fer justícia. Més que lamentable l'actitud de l'Alonso, que encara va insinuar alguna cosa quan va dir que semblava que al Petrov li anva la vida a la cursa. La vida no, però uns quants punts molt importants pel seu equip, sí. Aquest es pensa que tots són del seu equip i que l'han de deixar passar. La prepotència va perdre. Un gran dia per l'esport.

Oriol ha dit...

Va, home, si al final va guanyar un "toro". Ja tens justificat el tema del rei, no?

Si, Albert, l'actitud amb el Petrov va ser tant lamentable que ha fet que fins algun seguidor de l'Alfonso digui que és vergonyós (si hagués guanyat, també ho veurien?).