dimarts, 7 de setembre de 2010

Mira quina una n'ha fet el Jac - Episodi 14: Estiu, un parèntesi màgic


Segurament no recordaràs la felicitat que desprenia la meva mirada, orgullosa,
mentre la teva petita mà picava el vidre tot intentant cridar l'atenció de les tortugues i els cocodrils.

Possiblement d'aquí poc ja no em demanaràs de seure a la meva falda,
on incansablement traces les corbes del circuit una vegada i una altra, només descansant per aplaudir els avançaments.

Les teves cames es faran prou fortes i llargues per a no necessitar que t'empenti,
amunt i avall pel passadís, damunt la teva lluent moto, tot cridant que encara hem de córrer més.

En algun moment ja no ens demanaràs d'anar al nostre llit,
amagant la pipa darrere l'esquena, no fos cas que te la poséssim i tornessis a adormir-te al teu bressol.

Mica en mica el teu llenguatge serà més ric i clar, dissolent així la teva innocència lentament,
aprenent a demanar allò que vols, sense que t'ho puguem fer oblidar simplement fent-te pessigolles.

Potser ja no voldràs caminar agafat de la meva mà o deixar-me que t'ompli de petons,
però sempre seré aquí, al teu costat, amb la mà estesa i tot el meu amor,
intentant que la meva mirada, orgullosa, mai deixi de desprendre la felicitat que sento quan ets amb mi.

Ja sé que les paraules no poden descriure fidelment els sentiments,
però sé que aquestes quatre ratlles em portaran molts records d'aquí a un temps;
records del millor estiu que un pare ha viscut fins al moment.

6 comentaris:

Agnès S. ha dit...

I aquest escrit també et servirà per regalar-li algún dia especial, d'aquí a uns anys, quan ja sàpiga entendre-ho...
És molt bonic!

Gustau ha dit...

Sí, si cada dia es meravellós. Ja veurás... el meu nen avui se ha ficat al meu llit i sempre hem petoneja molt. Hem recorda a mi quan era petit, encara petonejo a la meva mare i la abraço com si fos un nen.
M'agradaria que els meus fosin així.
Eh i que també els hi agradi la F1 i la bona música eh?

Oriol ha dit...

Gràcies Agnès!

Si, Gustau, és meravellós i els teus nens són una passada! El Jac s'ho va passar bomba amb l'Arnau (pobret, devia dormir pla després d'arrossegar el Jac per tot arreu!). La relació amb els pares sempre hauria de ser així (a part dels propis fills i la parella, qui hi ha més important que ells?). El gust per la bona música i la F1 es cultiva des de petits a casa ;)

Pere ha dit...

Callo i només llegeixo. És bonic formar part d'una cadena que s'allarga i t'estima.
Ei, que el Jac és el meu amic!!! i em fa una forta abraçada.

Gustau ha dit...

Ahir vaig estar a Terrassa a veure els nens d'uns amics i l'Arnau va dir que el amic que volia veure era en Jac, que ell volia jugar amb el Jac!!

Oriol ha dit...

Haurem de muntar un altre dinar! ;)