divendres, 30 de juliol del 2010

Un petit pas (enrere) per al sistema educatiu, un gran pas per als FPs


Ja fa dies que sento parlar de la polèmica que s'ha generat amb el procés d'assignació de les places universitàries per al proper curs acadèmic. Sembla que, enguany, la gent provinent dels cicles de formació professional (FP, per a no fer-ho massa complicat) té accés directe a aquestes places universitàries, competint directament amb els estudiants que s'han examinat de les proves de selectivitat. La fórmula que dictamina la nota amb què els FPs arriben a la competició és la següent (tal i com s'explica a la web de la Generalitat):

Nota d'admissió = NMC+ a*M1 + b*M2, on NMC és la nota mitjana del "estudis", M1 i M2 són les dues millors notes dels mòduls estudiats i a, b = 0.1.

De la mateixa manera, la següent fórmula dictamina la nota d'accés a la competició mitjançant les proves d'accés universitari (tal i com s'explica a la web de la Generalitat):

Nota d'admissió = 0.6*QMB + 0.4*QFG + a*M1 + b*M2, on QMB és la nota mitjana de batxillerat, QFG és la nota mitjana de les assignatures "comuns", M1 i M2 són les dues millors notes de les assignatures específiques als estudis que es volen fer i a,b = 0.1 o 0.2.

Ja en la fórmula crec que es pot observar un greuge comparatiu: perquè en el cas dels estudiants de batxillerat M1 i M2 no són directament les millors notes dels estudis de batxillerat (diguem-ne religió i educació física)? Millor dit, per què calen unes proves d'accés en el seu cas?

Potser sóc massa llepa-fils, però penso que s'estan prenent tot de mesures que estan rebaixant cada cop més la qualitat dels estudis universitaris (ja deixant de banda, l'evident fet que tenir un nombre gairebé il·limitat de titulats universitaris, en un país on el nombre de posicions de treball qualificades és ínfim, és absurd i potser el què s'ha de fer primer és millorar el teixit laboral i fer-lo més innovador). De totes maneres, o bé rebaixen el llistó (encara més) o amb la preparació a la que s'acabarà arribant a la universitat, en fotran a la meitat al carrer a la primera de canvis. Això si, segur que les universitats ingressaran més que mai! Ep, i de propina, en comptes de dir que en cas d'una hecatombe nuclear només sobreviurien les paneroles i els estudiants de mòduls, ara ja podrem dir que sobreviuran les paneroles i els estudiants universitaris: amics, la continuïtat de l'espècie humana està assegurada!

6 comentaris:

Doctor J ha dit...

Més que la continuitat, el que està més que assegurada és la mediocritat ;-)

Anna ha dit...

Si el fet de tenir un títol universitari s'està convertint en un festival. Entre els d'FP i el Pla de Bolonya... l'altre dia amb una post-doc del lab admiràvem incrèdules com un estudiant de màster no se'n sortia amb uns factors de conversió! De tota manera, tant bé com dius, total per anar a parar a un mercat laboral com el del nostre país...val més no saber fer la "o" amb un canuto.

Anònim ha dit...

Vaig quedar molt decebut del meu pas per la Universitat. Les clsses eren copiar com robots el que un profesor deia. Moltes assignatures es solpaven i feies 20 cops el mateix. Entre l'alumnat, tampoc vaig veure unes ganes immenses d'indagar ni reflexionar res molt diferent al que explicava el professor. Per no parlar del que ens costava els que formaven part d'alguna associació per a animar a la gent a fer alguan cosa.

Oriol ha dit...

Certament Doctor J, certament!

Si, mitxito, això sembla: en aquest país més val no saber fer la "o" amb un "canuto". Una raó més per no sentir-se identificat amb ell.

Albert, suposo que en funció de la carrera que estudiïs, la universitat on ho facis i la gent amb qui et toqui compartir els estudis, el pas pot ser bastant "rutinari". Jo vaig estudiar a l'Autònoma, una carrera de "números" (amb pràctiques) i ja en els últims cursos començant a flirtejar amb la recerca. Evidentment hi havia gent que passava la carrera pensant més en aprovar que en aprendre, però també n'hi havíem molts amb ganes de fer coses, d'aprendre i de "remenar" plaques, cables, etc. Jo en vaig treure molt, tant a nivell personal com professional. Està clar, però, que el pas per la universitat és només un petit pas i que la maduració personal es va assolint a mesura que et passen coses i agafes responsabilitats!

Pere ha dit...

I si aquí no hi ha prou desgavell, agafem professionals del sud d’Amèrica que encara estan més ben preparats. Tot junt una desgràcia. És clar que ningú sap aportar un sistema educatiu bo i just.

Oriol ha dit...

Potser el problema és aquí: els polítics només s'ataquen entre ells i engeguen el ventilador per escampar la merda que han generat. Propostes? Si es cobressin apart, potser.