Jo fins farà, aproximadament, un parell d'anys no bevia cafè: ni m'agradava massa, ni em calia dopar-me amb cafeïna. Actualment, si no me'n prenc un a mig matí, seria incapaç d'arribar al final del dia (a excepció del cap de setmana). I dic un, perquè si me'n prenc més d'un (que ho faria), em poso massa nerviós (a part del mal de panxa corresponent - sobretot si el cafè és de màquina "d''oficina"; un amic grec, d'aquest últim en diu clisma).
Les raons per aquesta necessitat cafeínica? La feina, l'estrès, la component social de fer un cafetó amb els companys, però, sobretot, la son. Des que va nàixer el Jac (bé, segurament hauríem de remuntar-nos als últims mesos de la seva gestació), hem dormit poc (o molt poc). Si hi sumem que la puça ens ha sortit mogudeta... avui he sentit un acudit de l'Eugenio per la ràdio que li va clavat: "- Ostres, nano, no sabia que havies tingut trigèmins!", "- Res, el nen que ens ha sortit una mica nerviós."
Per sort, ja només queden unes poques setmanes abans de les vacances, podré aparcar el cafè i, tot i així, tenir prou energies per a jugar amb el Jac i prou temps per a recuperar-me després!
Les raons per aquesta necessitat cafeínica? La feina, l'estrès, la component social de fer un cafetó amb els companys, però, sobretot, la son. Des que va nàixer el Jac (bé, segurament hauríem de remuntar-nos als últims mesos de la seva gestació), hem dormit poc (o molt poc). Si hi sumem que la puça ens ha sortit mogudeta... avui he sentit un acudit de l'Eugenio per la ràdio que li va clavat: "- Ostres, nano, no sabia que havies tingut trigèmins!", "- Res, el nen que ens ha sortit una mica nerviós."
Per sort, ja només queden unes poques setmanes abans de les vacances, podré aparcar el cafè i, tot i així, tenir prou energies per a jugar amb el Jac i prou temps per a recuperar-me després!
5 comentaris:
Benvingut al món dels cafeïnòmans!
Ànims, que els nens creixen molt depressa, i d'aquí a no res, et dormirà com un roc, (de nit, perquè si és mogudet, de dia, que no us passi res!)
Jo abans bevia molt cafè. I quan dic “molt” no exagero. Entre 4 i 6 cada dia, i tranquil•lament. Vaig patir algun quadre d’ansietat i el metge em va recomanar que aparqués la cafeïna. Jo vaig pensar com tu: “no arribaré al final del dia!” Però, vaig haver de substituir la cafeïna per la “descafeïna”. I no vaig notar absolutament res. Més encara, et diré que des de llavors que dormo –quan no fa una calor insoportable!- com un crio. I tot gràcies a reduir la dosi de cafè.
Francament, com no fa falta, no cal veure’l! i si ho fem per gust, de descafeïnats bons també en fan.
*Sànset*
Mai he begut cafè. Només que en bevés un, no sé ni si dormiria!
Paciència amb el Jac! A mesura que passi el temps, ja s'anirà calmant. Durant el dia, això sí, com diu l'Agnès, no pararà quiet!
Només formo part d'aquest selecte club durant la setmana, eh, Agnès? Respecte al Jac, no em malinterpreteu, estic molt content i m'ho passo molt bé (de fet, m'agrada que ens hagi sortit mogudet, ja que això també el fa més "espavilat"... i ja sé que això també implicarà que ens en faci de l'alçada d'un campanar, però és un "dany col·lateral"), simplement trobo a faltar el fet de dormir més de 4 hores seguides!
Sànset, provaré el cafè descafeïnat, ja que potser si que al final tot pren una vessant més psicològica i no cal prendre tanta cafeïna (encara que en el meu cas si em prengués 6 cafès, no m'imagino a quin estat de crispació seria capaç d'arribar!).
Albert, si pots, continua sense fer-ho! Jo, com ja he dit, tampoc en bevia i certament és "addictiu". Com li he dit a l'Agnès, amb el tema del Jac realment estic encantat de tenir un "bitxo", però a vegades, quan en parlo, tinc tanta son que només em surt parlar de la son que tinc i de com m'agradaria dormir!
El cafè no és dolent, el seu abús si que és dolent. No entenc la gent que necessiten un cafè per posar-se en marxa el matí. Si entenc que t’agradi prendre un cafè al matí (jo el prefereixo amb llet).
En Jac sembla que es prengui un cafè cada matí i això fa que els del seu voltant se’l tinguin que prendre per tal de seguir-lo.
Publica un comentari a l'entrada