La besàvia li va regalar un DVD, que conté un recull de curtmetratges (en color!) del Mickey Mouse, a la boleta. Des de fa un temps (probablement a causa d'unes enganxines que van deixar les nenes que vivien abans al nostre pis i d'un cap-gros que ha ajudat a calmar les dents del nen a casa dels avis) el Jac sembla tenir una especial felera per aquest famós ratolí, que vesteix uns pantalons curts de color vermell faci el temps que faci. Estratègicament, hem desvalisat una mica més a l'avi (em sembla que mai podré dir-li avi Pere, ja que per mi el nom ja està associat a una altra cara). Ja tenim reproductor de DVD (sinó el pobre Jac no podria gaudir amb els dibuixos!). Posem el disc i la reproducció comença. Sembla que el Mickey dirigeix una orquestra que està a punt d'oferir un concert en un petit poble. El públic aplaudeix amb entusiasme. El Jac, fins ara sentat (estranyament quiet) al meu costat, baixa del sofà (és tota una excursió per a ell), es posa davant de la tele i s'uneix al públic, aplaudint amb un somriure d'orella a orella. Em mira buscant la meva complicitat. Es pot ser més feliç?
PD: un altre dia ja parlarem de com es posa les gorres (del Schumi o del Heidfeld, no fa fàstics a res), tot imitant a l'avi. I de com la gorra li tapa els ulls (de fet recorda al Darth Vader d'Space Balls), però ell vol caminar de totes maneres i acaba topant amb el primer obstacle que trobi al camí, tot caient de cul.
PD: un altre dia ja parlarem de com es posa les gorres (del Schumi o del Heidfeld, no fa fàstics a res), tot imitant a l'avi. I de com la gorra li tapa els ulls (de fet recorda al Darth Vader d'Space Balls), però ell vol caminar de totes maneres i acaba topant amb el primer obstacle que trobi al camí, tot caient de cul.
1 comentari:
No, no es pot ser més feliç, encara que ser avi....no està malament.
Publica un comentari a l'entrada