Merda

Poso la ràdio. Hi parla un economista (jo crec que tots són satànics i estan preparant l'arribada de l'anticrist). Diu que per acabar amb la crisi actual cal augmentar la productivitat de les empreses (no diu de quines, aquí n'hi ha un ventall massa ampli, suposo que generalitza). Per a aconseguir-ho, diu, cal reduir els impostos a les mateixes, baixar el sou als treballadors i incrementar els impostos a les famílies. Em cago en la seva mare. Només era un anunci. Escolto les notícies. Un capellà (fent bon ús del caràcter càlid i humanitari de l'esglèsia) afirma, tot parlant del tema dels abusos a menors, que "Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, además, deseándolo. Incluso si te descuidas te provocan". Ho remata preguntant-se "¿Por qué el abusador de menores es enfermo?", mentre si afirma que (tot i no ser políticament correcte dir-ho - com si el que acabés de dir mai hagués sortit de la seva boca) l'homosexualitat si és una malaltia. Em refereixo repeditament i en veu alta a la professió de la seva mare, que suposo ha de ser la més antiga del món. Acaben parlant de les eleccions. Un polític tira merda damunt un altre. Un tercer canta la cançoneta de "si no guanyem nosaltres, tornen ells, pactaran!". Són paràsits. Corruptes (rics), ambiciosos (sense escrúpols) i idiotes (encara que som nosaltres qui els deixem que es caguin al damunt nostre - potser els rucs som nosaltres). Poso música. M'aïllo, tanta merda no em permet pensar, em fa pujar la tensió arterial. És trist adonar-se que vius la vida que algú altre ha dissenyat per a tenir-nos ensinistrats, produint, sense fer massa soroll. Només ens queda el consol (petits espais de llibertat a banda) que el joc al que juguen els impedeix viure tranquils, algú pot estar apunt de trair-los i fotre'ls el lloc. Merda. Massa merda.