El Jac és gran, és MOLT gran. És un crack. Dolent com un dimoni i més mogut que un cangur hiperactiu que s'ha pres 10 litres de cafè. Divertit, molt divertit. Curiós, tafaner i sense por a res; tot ho toca, tot ho prova, tot ho investiga i, en cas de ser renyat, després d'aguantar-te la mirada durant uns 20 o 30 segons, o bé et riu (desarmant-te) o bé fot cara d'emprenyat i et gira la cara. Té caràcter, MOLT caràcter; ja comencem a "picar" quan ens enfadem i a voler-nos desfer dels braços dels pares quan aquests toquen massa el voraviu (la guarderia els fa aprendre que és una meravella!).
El millor, però, són les petites anècdotes que fan el dia a dia (sense dormir, sense descansar i amb un cert descontrol horari; cal destacar la profunda fase d'incapacitat de col·locar els fets temporalment o de saber si els has somniat o no que hem assolit amb l'Anna) més entretingut (si això és possible):
- El Jac vol pizza: no és cap novetat que els nens volen fer, menjar i tocar tot allò que veuen fer, menjar o utilitzar als pares. No és menys curiós, però, el fet que la papilla de fruites li sembli una aberració culinària (allò de que és un gust molt diferent per a un nen; tot i que a la guarderia deu tenir un altre gust, doncs se la menja rondinant... a casa sembla posseït, donant cosses al plat...) i, en canvi, li agradi el roquefort. Tot sopant pizzes, l'Anna en va agafar un tall als quatre formatges. El nen, com si n'hagués menjat tota la vida, li pren el tall (tal i com ho faria un adult, excepte que necessita les dues manetes per a aguantar-lo) i, sense dents, es posa a mossegar-lo, aconseguint arrencar-ne un bon tros que va empassar-se com si res. La mare, entre alarmada i divertida, li pren el tros de pizza que el nen reclama, torna a agafar i continua mossegant. Brutal!
- El Jac es prepara per Halloween: tot i que, evidentment, encara no ha vist l'exorcista, sembla que de cara a la festivitat ianqui, el petit dimoniet ha volgut imitar-ne una de les escenes més famoses. Acció: l'Anna porta al nen en braços, tot fent-li carantoines (principalment petonets a les galtes, tot cantant una cançoneta que més o menys diu "la mama és 'besucona' i no es pot evitar"). Reacció (diabòlica): en un acte de crueltat infinita, el nen vomita a la cara i encertant la boca de la dolça mare (no sabem si per tallar la cançó o què). Després somriu.
- El Jac NO vol portar mitjons: encara que estigui arribant el vespre, i amb ell la fresqueta, el Jac No vol els mitjons que li hem posat (o si més no, no els vol als peus, sinó a la boca). Per més que li intentis explicar, el renyis o els hi tornis a posar, passi l'estona que passi tindràs una lluita cada 10 segons per a evitar que es despulli els peuets. Solució: els doblegues, per sobre els pantalons. Ja no se'ls pot treure. Ara només et mira amb cara de fàstic, amb ulls de venjança...
El millor, però, són les petites anècdotes que fan el dia a dia (sense dormir, sense descansar i amb un cert descontrol horari; cal destacar la profunda fase d'incapacitat de col·locar els fets temporalment o de saber si els has somniat o no que hem assolit amb l'Anna) més entretingut (si això és possible):
- El Jac vol pizza: no és cap novetat que els nens volen fer, menjar i tocar tot allò que veuen fer, menjar o utilitzar als pares. No és menys curiós, però, el fet que la papilla de fruites li sembli una aberració culinària (allò de que és un gust molt diferent per a un nen; tot i que a la guarderia deu tenir un altre gust, doncs se la menja rondinant... a casa sembla posseït, donant cosses al plat...) i, en canvi, li agradi el roquefort. Tot sopant pizzes, l'Anna en va agafar un tall als quatre formatges. El nen, com si n'hagués menjat tota la vida, li pren el tall (tal i com ho faria un adult, excepte que necessita les dues manetes per a aguantar-lo) i, sense dents, es posa a mossegar-lo, aconseguint arrencar-ne un bon tros que va empassar-se com si res. La mare, entre alarmada i divertida, li pren el tros de pizza que el nen reclama, torna a agafar i continua mossegant. Brutal!
- El Jac es prepara per Halloween: tot i que, evidentment, encara no ha vist l'exorcista, sembla que de cara a la festivitat ianqui, el petit dimoniet ha volgut imitar-ne una de les escenes més famoses. Acció: l'Anna porta al nen en braços, tot fent-li carantoines (principalment petonets a les galtes, tot cantant una cançoneta que més o menys diu "la mama és 'besucona' i no es pot evitar"). Reacció (diabòlica): en un acte de crueltat infinita, el nen vomita a la cara i encertant la boca de la dolça mare (no sabem si per tallar la cançó o què). Després somriu.
- El Jac NO vol portar mitjons: encara que estigui arribant el vespre, i amb ell la fresqueta, el Jac No vol els mitjons que li hem posat (o si més no, no els vol als peus, sinó a la boca). Per més que li intentis explicar, el renyis o els hi tornis a posar, passi l'estona que passi tindràs una lluita cada 10 segons per a evitar que es despulli els peuets. Solució: els doblegues, per sobre els pantalons. Ja no se'ls pot treure. Ara només et mira amb cara de fàstic, amb ulls de venjança...
1 comentari:
Es clar que és un geni!
Sempre està disposat a fer-ne alguna, i com a avis "això no té preu".
Segueix així Jac!!!
Publica un comentari a l'entrada