dijous, 10 de setembre de 2009

Mira quina una n'ha fet el Jac - Episodi 6: el primer estiu


Estiu: calor, vacances, descans... Descans? Psicològic si, però ara que el Jac ja gateja i es posa dempeus ell solet (si, una mica abans dels 6 mesos va començar a agafar-se a tot allò que tingui a l'abast per tal de posar-se dempeus) - amb clars intents de "caminar", intentant desplaçar-se entre dos objectes que li serveixin de recolzament, hem acabat més baldats que mai. A més, tira a terra tot allò que les seves manetes poden agafar i ja menja verdures i pollastre (preparar-li el sopar ja no és tant fàcil com barrejar una mica d'aigua amb llet en pols).

Tot i així, puc assegurar que és, probablement, el millor estiu que he tingut mai. Hem pogut assistir a moments força divertits en aquest procés d'aprenentatge i creixement que té el nostre petit diablet:

- La seva vis dramàtica en, fallidament, intentar-lo banyar en una piscina (amb la gràcia que feia amb el seu banyadoret i gorra).

- Quan, després de 10 minuts intentant esbrinar perquè collons no es desplegava el bressol de viatge, al costat de les mans de l'Anna (les meves estaven a la barra de l'altre costat), apareixen les manetes del Jac, imitant el nostre gest per a desplegar el llit.

- El sorollet que fa, tot arrufant el nas, quan (suposem; encara no se sap del cert) vol alguna cosa que no se li dóna, tot respirant ràpidament.

- Tot prenent una orxata en un passeig per Terrassa, el Jac veu un nen que xarrupa de la canya que surt d'un vas de plàstic de la mateixa orxateria on havíem comprat les nostres begudes. Sense pensar-s'ho dues vegades, agafa la canya de l'Anna i se la posa a la boca. Evidentment, però, encara no sap com aconseguir beure amb canya, així que després de varis minuts de mossegar la canya, vam haver-lo d'ajudar (la orxata no li va agradar massa).

- La velocitat a la que gateja és impressionant. Últimament ha fet curses amb la cadira de rodes que tenim davant l'ordinador, tot girant al seu voltant mentre agafa el respatller.

- Un dia el Jac jugava assegut a casa dels avis (això de per si ja és notable, doncs no sol estar-se quiet massa estona). Els pares de la criatura tornaven del cinema (primer cop en moooolts mesos). El pare - tonto, ja ho he dit alguna vegada - s'acosta per darrere del nen i, de forma estúpida i incauta, posa el dit per dins el bolquer del nen tot pensant que li farà pessigolles a la galta dreta del seu petit darrere. Per la temperatura i consistència de la merda, diria que se l'acabava de fer. Encara riuen ara i, és clar, ara el nen si sent riure sol sumar-s'hi.

- Hem tingut un petit bàrbar; quan el tanquem al "parc" (lleig, és cert, però després d'evitar que tiri l'ordinador, que es tiri del sofà, que es mengi el cable d'un transformador endollat... necessites saber que durant 5 minuts pots estar tranquil), sovint, agafa els barrots com si els volgués doblegar i fa un soroll desafiant (el mateix soroll que repeteix a vegades quan no vol que el vesteixis o li posis el bolquer).

- El millor per al final: la primera paraula intel·ligible que ha articulat, coincidint amb el final de l'estiu, ha estat "papa" (bé, més aviat "baba"). Com us podeu imaginar és com un encanteri: se't cau la baba (mai més ben dit), no pots evitar somriure i et veus forçat a agafar a la boleta encara que 10 segons abans haguessis pensat tot el contrari. Ah, si... uns dies després també ha dit "mama". Primer només la feia servir en moments de desesperació, però s'ha adonat que l'encanteri té (si això pot ser) més poder encara!

Al final de les vacances ha començat la guarderia (és el més petit de la classe i sembla dels més espavilats). Jo diria que el galtufles està aplicant un sabotatge conscient a la nit (despertant-se a mitja nit, quan ja fa dies que no ho feia) i al matí (dificultant el bany, el canvi de bolquers, la posada de roba, no acabant-se el biberó tot i les llargues hores en dejú i, sobretot, girant-me la cara quan el porto a la guarderia i plorant, mentre em mira i allarga els braços cap a mi, quan el deixo amb la professora). Com ens han dit, però, sembla que la diversió no ha fet més que començar... ai quan camini!

1 comentari:

Pere ha dit...

Es que el meu net és molt espavilat!!!