Atrapat en un rellotge
perseguint la pròpia ombra;
s'escola entre els dits, massa mandrosos per tancar-se.
El què és important
quasi no ho podem gaudir
(és realment important);
no en tenim prou, l'hem perdut en allò que ens és displicent.
Allò que ens apassiona
queda enrere
(realment ens apassiona);
quan en tenim, estem massa cansats.
Deixem escapar els somnis,
els infants tenen pressa per créixer;
no els en podem dedicar prou, però ells no esperaran.
Tenim les mans ocupades
gratant en busca d'or;
precisament, és l'únic que no es pot comprar
(ironia).
perseguint la pròpia ombra;
s'escola entre els dits, massa mandrosos per tancar-se.
El què és important
quasi no ho podem gaudir
(és realment important);
no en tenim prou, l'hem perdut en allò que ens és displicent.
Allò que ens apassiona
queda enrere
(realment ens apassiona);
quan en tenim, estem massa cansats.
Deixem escapar els somnis,
els infants tenen pressa per créixer;
no els en podem dedicar prou, però ells no esperaran.
Tenim les mans ocupades
gratant en busca d'or;
precisament, és l'únic que no es pot comprar
(ironia).
2 comentaris:
Es nota que el “Jac tirites” fa tres dies que no us deixa dormir. La vida cal entomar-la tal com ve. Cal Assaborir els bons moments i passar ràpid els dolents.
De totes formes ja fa quatre dies que no el veig i el trobo a faltar molt (a vosaltres també!), però ell és això que no vols que se’t torni a escapar.
Vinga que ja arriben les vacances!!!
Temps, temps, temps...
Publica un comentari a l'entrada