diumenge, 19 d’abril de 2009

A través del mirall


Tant de bo hagués pogut guarir-te; aturar la teva lenta desaparició. Essent realista, simplement, tant de bo t’hagués agafat la mà quan vas tancar els ulls per última vegada i t’hagués dit com d’important has estat, ets i seràs per a mi. O potser si només hagués trobat més temps per a estar amb tu quan tot era més fàcil.

Tant de bo hagués pogut veure els teus ulls mentre tu, somrient, miressis com els seus petits dits s’agafen amb força a la teva ma. Tant de bo que per al meu fill no fossis només una història, unes fotografies; un personatge lluny de pertànyer a la realitat.

I llavors, enmig d’aquest núvol de pensaments entortolligats, he recordat quan a l’entrada de l’hospital, davant la sorpresa de tots, vas baixar de la cadira de rodes – amb la mateixa energia que té un adolescent - i em vas dir: “Va, Oriol, porta’m a casa... O no, espera, perquè no anem al bosc a buscar granotes?”.

En aquell moment vaig adonar-me que tot havia estat producte d’un pensament fosc: l’arbre encara és allà on em vas ensenyar i el forat a la seva escorça no s’ha tancat. Aquell forat que ens portava al món on puc ser la morsa i les granotes parlen. I sé que tu ets allà, esperant que jo i el Jac vinguem a jugar.

2 comentaris:

Pere ha dit...

La darrera vegada que va entrar a l’hospital ho va fer amb la intenció de prendre una mica de temps a la mort i així poder conèixer en Jac.
No va estar així i el temps se li va acabar abans del que jo esperava, però estic segur que ell ho pressentia perfectament.
Arriba un moment a aquesta vida que estàs molt cansat, terriblement cansat i ja poques coses t’importen, però segur que va intentar fer un darrer esforç el dissabte que va fer el primer infart. Ningú entenia com havia aguantat una ferida tant gran… però la segona ja va ser letal.
Que descansi en pau i al Jac li explicarem que el va esperar fins al fons del seu cor…

Sara ha dit...

Venturós qui gronxola l'infant,
i oblidant-se del món un instant,
i de viure, a la visa s'atansa


Miquel Martí i Pol