La justicia no és justa

No tinc ni idea de qui és Javier Rodrigo de Santos (una recerca llàmpec al google m'ha indicat que és l'ex-regidor d'urbanisme de l'ajuntament de Palma). Ni tant sols havia sentit a parlar dels abominables actes que va perpetrar (abús sexual a tres menors d'edat). Ara bé, després de llegir una noticia sobre la sentència de presó a què se l'ha condemnat, si que m'he reafirmat en què la justicia no és justa.

Un sempre té la sensació de què la justicia sempre té un forat legal per a permetre a aquells qui tenen poder i/o a aquells que la fan ben grossa d'evitar o minimitzar el seu càstig, mentre que a la gent comú no se'ls perdonen faltes que, molts cops, no deixen de ser anècdotes.

No és increïble que per a dictaminar la pena d'aquesta deixalla humana s'hagi considerat com a atenuant el fet que aquesta panerola fos drogoaddicte en el moment de cometre l'abús sexual? No hauria de ser al revés? Això si, que no t'acusin d'estripar una bandera espanyola o d'enfrontar-te a l'autoritat (amb o sense proves), que aquí no hi haurà atenuant que valgui.

Als imbècils sempre els perd la boca

"Del Barcelona no ficharía a nadie". Aviam, reina, ja m'imagino que ha de ser dur que la Paris Hilton faci públic que t'agrada amagar-te la cuca entre les cames quan ets al bany (allò de que es pensava que es riurien d'ella si sortia amb un tio que es posa flors als cabells), però fora del camp el millor és que tinguis la boca tancada. Més que res per allò de les teves capacitats especials que et va explicar el metge.

Coses de les que n'estic fins als collons

Dels polítics/burgesos-polítics, les seves estafes i que ens prenguin per subnormals:
- Informes que valen una pasta, totalment inútils, sobre temes tant importants com el comportament de no sé quin ocell a Barçalona, i amb tant rigor com "i crec que ja he acabat". Ull, que governen les "esquerres"!
- El Fèlix Bitllet, el cas Gürtel... això per no parlar de les SICAV.
- SMS i converses "privades" demostrant el gran nivell intel·lectual dels polítics, el respecte per la feina que fan i les ganes que tenen de sortir al diari/TV.

De la crisi i com, de nou, els polítics ens foten el pèl en comptes d'intentar solucionar-la:
- Pujar l'IVA? De debò? Segur que qui pren les decisions no són les filles gòtiques?
- Plan E? Retallar en I+D+I? De debò? Bé, està clar que som en un país de "paletos".

De l'administració pública:
- Et demanen el mateix collons de paper per a tots els tràmits... A veure, no hi ha un DNI electrònic? No poden haver-hi unes bases de dades compartides entre la Seguretat Social, l'Agència Tributaria, la policia, etc? A més, realment cal portar un putu paper segellat? Com? Que a més d'aquí a tres setmanes he de tornar a recollir-ne un altre? Que s'ha equivocat amb l'adreça i s'han de repetir els papers, però avui ja no pot ser (coses del sistema informàtic; l'equivalent a una llibreta d'espiral amb un bolígraf lligat amb un cordill) i he de tornar en tres setmanes, amb els mateixos papers?
- "Venga... hoy he tenido un día muy duro, que he trabajado des de las 8h de la mañana" (i són les 16:30h, amb pausa per esmorzar, dinar, berenar i quatre cigarretes).

De l'incapacitat de la gent de Barçalona per entendre que la resta de país no està al segle passat i del seu centralisme (crec que podeu canviar Terrassa per qualsevol altra ciutat de Catalunya, especialment si està al voltant de la capital catalana):
Barçaloní: Així has vingut des de Terrassa? Però està molt lluny no? I com has vingut?
Terrassenc: Mira... fa un mes, després de passar tots els controls de detecció de la malària, vaig agafar un vaixell a vapor (en surt un al mes) que, després de remuntar la riera durant tres setmanes, em va deixar a un estret camí ral que he fet en burro fins a Meridiana...

Barçaloní: Teniu sales multi-cinemes a Terrassa?
Terrassenc: Bé, tot just fa dues setmanes, l'home que feia anar els titelles davant el projector (creant gràcils imatges damunt el llençol blanc cedit per l'excel·lentíssim alcalde) es va lesionar la mà esquerra i estem esperant que es recuperi. Per altra banda, l'avi que hi posa les veus (gairebé sord i amb una miopia galopant) no sol anar coordinat amb les imatges projectades, creant divertidíssimes comèdies. No voldries pas venir-hi un dia?

Barçaloní: Jo em pensava que a Terrassa les coses eren més barates!
Terrassenc: És clar, per això venim a comprar a Barçalona, perquè ens agrada pagar-ho tot més car. És el què té no tenir Corte Inglés (FNAC, etc.), tot és MOLT més barat al comerç local.

Barçaloní: El transport públic està molt malament a Barçalona! Han tancat una parada de metro i he hagut de caminar 10 minuts!
Terrassenc: Ostres, doncs mira, a Terrassa tenim una parada de metro cada dues cantonades i trens i carreteres cap a tot arreu. T'imagines que es forcés el pas per Barcelona per anar a la majoria de llocs? Seria de república bananera!

Dels veïns, l'incivisme en general i la inutilitat de la policia que paguem entre tots:
- Perquè cridar-se "hijo de la gran puta, eres una mierda, etc." a la 1h del matí, tirant-se coses pel cap, mentre els seus nens ploren d'absolut terror és raó suficient per mereixer la incapacitat per reproduir-se. Perquè que la poli trigui més de 30 minuts en arribar, per trobar-se el temporal ja "amainat" i no fer ni l'esforç d'esbrinar què passava és una mostra més de que només serveixen per tocar els collons i posar multes.

De les empreses d'aquest país:
- Perquè comprar per Internet hauria de ser molt més senzill. Perquè si alguna cosa falla, l'empresa que ven el producte hauria de fer algun esforç per contactar amb l'empresa que gestiona els pagaments on-line i solucionar el problema. Perquè al servei al client haurien de tenir-hi treballant gent que, com a mínim, sabés llegir i parlar (amb una mica de respecte si pot ser) coherentment.

- Perquè transportar les mercaderies comprades a casa del client, especialment si aquest no viu a Barçalona, no es pot limitar a "tiene que ser de 9h a 14h", doncs per a poder-les comprar cal treballar... o fer-se polític i robar, no?

- Perquè no t'informen del què pots fer via telefònica/Internet i et volen fer creure que el millor és fer els tràmits (p.ex, canvi de nom d'un contracte d'electricitat) de forma presencial. Perquè tenen la paella pel mànec i se'ls en fot tot; si no tens servei, problema teu, ja ho arreglaran quan puguin.

Mira quina una n'ha fet el Jac - Episodi 7: terrorífic

El Jac és gran, és MOLT gran. És un crack. Dolent com un dimoni i més mogut que un cangur hiperactiu que s'ha pres 10 litres de cafè. Divertit, molt divertit. Curiós, tafaner i sense por a res; tot ho toca, tot ho prova, tot ho investiga i, en cas de ser renyat, després d'aguantar-te la mirada durant uns 20 o 30 segons, o bé et riu (desarmant-te) o bé fot cara d'emprenyat i et gira la cara. Té caràcter, MOLT caràcter; ja comencem a "picar" quan ens enfadem i a voler-nos desfer dels braços dels pares quan aquests toquen massa el voraviu (la guarderia els fa aprendre que és una meravella!).

El millor, però, són les petites anècdotes que fan el dia a dia (sense dormir, sense descansar i amb un cert descontrol horari; cal destacar la profunda fase d'incapacitat de col·locar els fets temporalment o de saber si els has somniat o no que hem assolit amb l'Anna) més entretingut (si això és possible):

- El Jac vol pizza: no és cap novetat que els nens volen fer, menjar i tocar tot allò que veuen fer, menjar o utilitzar als pares. No és menys curiós, però, el fet que la papilla de fruites li sembli una aberració culinària (allò de que és un gust molt diferent per a un nen; tot i que a la guarderia deu tenir un altre gust, doncs se la menja rondinant... a casa sembla posseït, donant cosses al plat...) i, en canvi, li agradi el roquefort. Tot sopant pizzes, l'Anna en va agafar un tall als quatre formatges. El nen, com si n'hagués menjat tota la vida, li pren el tall (tal i com ho faria un adult, excepte que necessita les dues manetes per a aguantar-lo) i, sense dents, es posa a mossegar-lo, aconseguint arrencar-ne un bon tros que va empassar-se com si res. La mare, entre alarmada i divertida, li pren el tros de pizza que el nen reclama, torna a agafar i continua mossegant. Brutal!

- El Jac es prepara per Halloween: tot i que, evidentment, encara no ha vist l'exorcista, sembla que de cara a la festivitat ianqui, el petit dimoniet ha volgut imitar-ne una de les escenes més famoses. Acció: l'Anna porta al nen en braços, tot fent-li carantoines (principalment petonets a les galtes, tot cantant una cançoneta que més o menys diu "la mama és 'besucona' i no es pot evitar"). Reacció (diabòlica): en un acte de crueltat infinita, el nen vomita a la cara i encertant la boca de la dolça mare (no sabem si per tallar la cançó o què). Després somriu.

- El Jac NO vol portar mitjons: encara que estigui arribant el vespre, i amb ell la fresqueta, el Jac No vol els mitjons que li hem posat (o si més no, no els vol als peus, sinó a la boca). Per més que li intentis explicar, el renyis o els hi tornis a posar, passi l'estona que passi tindràs una lluita cada 10 segons per a evitar que es despulli els peuets. Solució: els doblegues, per sobre els pantalons. Ja no se'ls pot treure. Ara només et mira amb cara de fàstic, amb ulls de venjança...

MaF1a ibèrica

Doncs si, ja ha arribat el dia. Us diré el mateix que a tothom qui m'ho ha preguntat aquests dies. Si: pot més l'Alfonso (o tot el paquet, vaja) que Ferrari. És superior a mi. Estripo el carnet.

I per a tots aquells que encara tenen dubtes, que defensen l'indefensable, que busquen la innocència on no hi és, una petita llista recordatori:

- Primer títol: aconseguit gràcies a una bona conducció, a un Schumacher sense cotxe (la FIA i els seus canvis, ajudats pel Briatore - ei, però l'Alfonso no hi va tenir res a veure segur) i, com no, al mass dumper (després d'haver fet treure peces a Ferrari per il·legals). Recordem que aquesta peça, finalment, es va declarar il·legal quasi al final del campionat, sense cap conseqüència sobre els resultats anteriors (millor que no pas el què fan ara d'invalidar resultats, d'acord). Un cop sense aquesta peça: resultats dolents, sortides de pista, etc. "No tengo que agradecer nada a nadie".

- Segon títol: trencada de motor de Schumacher quan ja tenia el títol quasi a la butxaca, tot i les infinites sancions que va patir (el més sonat que recordo és l'adelantament provocat per l'Alfonso sota bandera vermella en uns entrenaments, amb la pròpia sanció corresponent, quan el propi Alfonso havia estat penalitzat abans). I no, no em descuido de l'incident de Mònaco. El Schumi va aparcar abans d'hora. Ara, com és que qui veu tant clara l'intencionalitat d'aquest aparcament sempre defensa la innocència, la desconeixença, la bondat infinita i joc net de l'Alfonso? Al final de la temporada, després d'haver dit de tot als francesos durant l'any quan tot anava malament, deixa Renault (l'equip que li ha donat 2 campionats) per anar a McLaren. Alfonso 1 - escuderies 0.

- Fitxatge per McLaren: bons resultats al començament, però el Hamilton li fa ombra. Reclama tenir tracte de primer pilot (preferencial, vaja). En no ésser escoltat fa esclatar la bomba (amb un mail) sobre la còpia de plànols del cotxe de Ferrari (és a dir, conduïa un Ferrari pintat de negre, però no va trobar adient queixar-se fins que es va cabrejar amb l'escuderia; devia estar entrenant per al futur canvi d'escuderia). A més, va haver-hi un clar sabotatge (si, sabotatge) al seu company d'equip (encara que els què abans es queixaven de l'aparcament del Schumi ho vulguin defensar dient que en pista el Hamilton no es va apartar o tot el què vulguin; el tio de la piruleta feia estona que l'havia aixecat i per la ràdio li van dir que ja podia sortir... es veu que es va distreure el temps just per impedir la pole de l'anglès). No diré res de la última cursa on va fer tots els possibles per a què perdés el Hamilton (qui va estar massa nerviós, d'acord, però si això és comportament esportiu...). Resultat: Ron Denis dimiteix i l'escuderia perd tots els punts del campionat de constructors (de nou, els pilots no són sancionats tot i els clars beneficis de les trampes). Alfonso 2 - escuderies 0.

- Tornada a Renault: només començar la temporada i ja hi havia rumors de que Renault tenia plànols del cotxe de McLaren (d'on venia l'Alfonso, però no voldria que ningú pensés que insinuo res, eh?). Veient que no guanyaven ni per casualitat, van enginyar el Piquetgate: cal recordar que els mateixos que (abans de les evidencies i confessions) deien que l'accident no podia ser provocat, no opinaven el mateix de l'afer Schumi-Montecarlo (tot i la telemetria menys aclaridora en aquell cas). Menció especial per al director de la federació espanyola d'automobilisme dient que el Piquet "es un niño tonto" (ara que tot s'ha aclarit què farà aquest pallasso?). Recordem que l'escàndol no ha tingut cap conseqüència sobre els resultats (lògic, doncs s'hauria d'haver estudiat el mateix cap de setmana en tot cas). Però com pot ser que la gent encara digui que l'Alfonso no en sabia res?!?!?! Però si va guanyar ell la cursa gràcies a això! El tio va sortir des de la posició 15 o 16 i el van fer parar a la volta 12! De debò, encara que no hagués participat al disseny del pla, no s'adonaria que hi ha alguna cosa que falla? Resultat: dimissió de Briatore i de Pat Symonds. Renault perd tots els patrocinadors. L'Alfonso en surt indemne de nou i marxarà a Ferrari. Alfonso 3 - escuderies 0.

És clar que on ell va, surt merda. És clar que té poder i amics poderosos: el Botín patrocinarà alhora a McLaren i a Ferrari (pobre Hamilton, que no li passi res!), el circuit de València no s'hagués fet sense ell i sense el gendre de l'Ansar (casualment ara proposen canviar dates amb el Circuit de Catalunya, doncs es veu que el circuit valencià està buit ja que les dates no són propícies) i ja s'ha carregat a 3 persones amb molt de pes a la història de la F1.

És bo? Si. El millor? Amb tot el què l'ha envoltat i els cotxes que ha tingut, no hagués guanyat també un altre bon pilot? Recordem que aquest any probablement guanyarà el Button: ni és un gran pilot, ni està en una gran escuderia (si, el Ross Brawn és un crack, però s'ha fet les normes a mida). Per no dir que el Barrichelo quedarà segon (l'amic Ross se l'ha tornat a petar, com als vells temps a Ferrari).

Què dir de la F1? Merda, merda i merda. Suposo que per guanyar s'ha de fer el què calgui. Com a mínim, fins ara no era tant evident (si, el Barrichelo va deixar passar al Schumi - patètic - però el campionat no va anar de 5, de 10 ni de 20 punts). Com trobo a faltar els vells temps!

Merda (veïns)

No és cap novetat que els veïns - sobretot en blocs de pisos, on la convivència és més intensa - només existeixen per a complicar l'existència de la resta de copropietaris. Són com paneroles (altrament conegudes com cucaratxes) amb qui comparteixes l'espai vital, però de qui no et pots desempallegar; en algun lloc vaig llegir que en cas d'una hecatombe nuclear, només sobreviurien els estudiants de mòdul i les paneroles. Doncs bé, donant per vàlida l'anterior teoria, l'edifici on visc és el més proper damunt la terra a una zona que acaba de ser arrasada per una bomba atòmica.

El què us explicaré a continuació, evidentment, només pot passar durant un pont, un diumenge o bé a mitjans d'agost, quan sembla que el país hagi mort. En plenes vacances, doncs, el pàrquing es va tornar a inundar (si, si, ja havia passat i se suposa que les finques ja havia fet el què calia per a solucionar-ho; evidentment, la conjunció de les dues espècies supervivents en un gremi tant estimat, no podia portar cap altre resultat).

Jo me'n vaig adonar, per pur atzar, al voltant de les 22h. S'havien embussat les canonades que porten les aigües fecals cap a la claveguera i una començava a rajar. En aquells moments començava a formar-se un bassal, però la situació encara no era alarmant. Com ha de ser, el president de l'escala no hi era (juntament amb el full de telèfons d'emergència; és un misteri perquè només n'hi ha un d'irreproduïble). Només vam poder trobar un veí, amb qui vam acabar acordant deixar-ho per l'endemà al matí.

A les 8h diversos cotxes havien entrat i sortit del pàrquing (en especial, cal mencionar un veí que devia arribar al cotxe amb les sabates xopes - fins a l'alçada del turmell - i amb pudor a merda; a més, va tornar a entrar i sortir com a mínim una altra vegada), però, com és d'esperar, ningú va fer res per a solucionar-ho. A les 9h les finques continuaven tancades. Fins quasi les 10h no vaig aconseguir parlar amb ells: "en 5 minuts t'enviem l'industrial" (aquest darrer terme sempre m'ha fet gràcia, però això ja és una altra història).

Al cap d'una horeta ja els teníem allà, traient merda amb un aspirador gegant. En les quasi quatre hores que van estar treballant només van aparèixer dos veïns: l'un amb qui havíem parlat la nit anterior, que també va estar-se allà una mitja horeta, i (la dona d)el vell iracund. Us vull parlar del segon.

Començaré definint-lo amb quatre paraules: fill de puta ressentit. Com us podeu imaginar, en totes les reunions, pren la veu cantant per queixar-se de tot, vol imposar-se en tot i es mostra com a exemple de persona (i veí) exemplar. No cal que digui que no parla ni una paraula de català, tot i que segur que porta més de 30 anys vivint aquí, oi? És de justícia, però, remarcar que la seva dona té uns collons que ni el Chuck Norris; el tio la fa baixar per la rampa del pàrquing - de ciment, que algun subnormal va pintar per a millorar-ne l'adherència - davant del cotxe per mirar que no piqui enlloc, tot avançat a batzegades mentre el motor rugeix a causa d'un excés de gas. I ella ho fa; tot i que el senyor, encara que s'ha fet posar un mirall per a veure bé la rampa (i els possibles milions de cotxes que podrien estar-hi circulant), ha forrat les baranes i les parets amb estora, porta el cotxe ratllat de dalt a baix.

Les úniques frases que va articular la santa dona d'aquest bon senyor van ser "El párquing está inundado? Pues ahora nos tenemos que ir" (ja se sap, la gent jubilada té compromisos als que no pot fer tard o el món es col·lapsaria). Dit i fet, el gran defensor del civisme i el bon fer, va forçar l'aturada de la tasca dels operaris per a poder marxar (no sense tornar just 10 minutets després de que acabessin, suposo que havent salvat algun pobre nen castellà a qui volien fer parlar en 'valenciano'). Ep, però amb això no vull dir que ell no fes res (o que quasi amb tota seguretat ja sabia amb anterioritat que el pàrquing s'estava inundant), eh?

I aquí el meu dilema: he de cagar-me sobre el capó del seu cotxe?

Mira quina una n'ha fet el Jac - Episodi 6: el primer estiu

Estiu: calor, vacances, descans... Descans? Psicològic si, però ara que el Jac ja gateja i es posa dempeus ell solet (si, una mica abans dels 6 mesos va començar a agafar-se a tot allò que tingui a l'abast per tal de posar-se dempeus) - amb clars intents de "caminar", intentant desplaçar-se entre dos objectes que li serveixin de recolzament, hem acabat més baldats que mai. A més, tira a terra tot allò que les seves manetes poden agafar i ja menja verdures i pollastre (preparar-li el sopar ja no és tant fàcil com barrejar una mica d'aigua amb llet en pols).

Tot i així, puc assegurar que és, probablement, el millor estiu que he tingut mai. Hem pogut assistir a moments força divertits en aquest procés d'aprenentatge i creixement que té el nostre petit diablet:

- La seva vis dramàtica en, fallidament, intentar-lo banyar en una piscina (amb la gràcia que feia amb el seu banyadoret i gorra).

- Quan, després de 10 minuts intentant esbrinar perquè collons no es desplegava el bressol de viatge, al costat de les mans de l'Anna (les meves estaven a la barra de l'altre costat), apareixen les manetes del Jac, imitant el nostre gest per a desplegar el llit.

- El sorollet que fa, tot arrufant el nas, quan (suposem; encara no se sap del cert) vol alguna cosa que no se li dóna, tot respirant ràpidament.

- Tot prenent una orxata en un passeig per Terrassa, el Jac veu un nen que xarrupa de la canya que surt d'un vas de plàstic de la mateixa orxateria on havíem comprat les nostres begudes. Sense pensar-s'ho dues vegades, agafa la canya de l'Anna i se la posa a la boca. Evidentment, però, encara no sap com aconseguir beure amb canya, així que després de varis minuts de mossegar la canya, vam haver-lo d'ajudar (la orxata no li va agradar massa).

- La velocitat a la que gateja és impressionant. Últimament ha fet curses amb la cadira de rodes que tenim davant l'ordinador, tot girant al seu voltant mentre agafa el respatller.

- Un dia el Jac jugava assegut a casa dels avis (això de per si ja és notable, doncs no sol estar-se quiet massa estona). Els pares de la criatura tornaven del cinema (primer cop en moooolts mesos). El pare - tonto, ja ho he dit alguna vegada - s'acosta per darrere del nen i, de forma estúpida i incauta, posa el dit per dins el bolquer del nen tot pensant que li farà pessigolles a la galta dreta del seu petit darrere. Per la temperatura i consistència de la merda, diria que se l'acabava de fer. Encara riuen ara i, és clar, ara el nen si sent riure sol sumar-s'hi.

- Hem tingut un petit bàrbar; quan el tanquem al "parc" (lleig, és cert, però després d'evitar que tiri l'ordinador, que es tiri del sofà, que es mengi el cable d'un transformador endollat... necessites saber que durant 5 minuts pots estar tranquil), sovint, agafa els barrots com si els volgués doblegar i fa un soroll desafiant (el mateix soroll que repeteix a vegades quan no vol que el vesteixis o li posis el bolquer).

- El millor per al final: la primera paraula intel·ligible que ha articulat, coincidint amb el final de l'estiu, ha estat "papa" (bé, més aviat "baba"). Com us podeu imaginar és com un encanteri: se't cau la baba (mai més ben dit), no pots evitar somriure i et veus forçat a agafar a la boleta encara que 10 segons abans haguessis pensat tot el contrari. Ah, si... uns dies després també ha dit "mama". Primer només la feia servir en moments de desesperació, però s'ha adonat que l'encanteri té (si això pot ser) més poder encara!

Al final de les vacances ha començat la guarderia (és el més petit de la classe i sembla dels més espavilats). Jo diria que el galtufles està aplicant un sabotatge conscient a la nit (despertant-se a mitja nit, quan ja fa dies que no ho feia) i al matí (dificultant el bany, el canvi de bolquers, la posada de roba, no acabant-se el biberó tot i les llargues hores en dejú i, sobretot, girant-me la cara quan el porto a la guarderia i plorant, mentre em mira i allarga els braços cap a mi, quan el deixo amb la professora). Com ens han dit, però, sembla que la diversió no ha fet més que començar... ai quan camini!