La sopa d'all

Atrapat en un rellotge
perseguint la pròpia ombra;
s'escola entre els dits, massa mandrosos per tancar-se.

El què és important
quasi no ho podem gaudir
(és realment important);
no en tenim prou, l'hem perdut en allò que ens és displicent.

Allò que ens apassiona
queda enrere
(realment ens apassiona);
quan en tenim, estem massa cansats.

Deixem escapar els somnis,
els infants tenen pressa per créixer;
no els en podem dedicar prou, però ells no esperaran.

Tenim les mans ocupades
gratant en busca d'or;
precisament, és l'únic que no es pot comprar
(ironia).